L’altra cara de la Taula Rodona

A continuació  posaré un parell de fragments transcrits de la Taula Rodona del passat divendres perquè els nostres estimats lectors puguin degustar el nivell de professionalitat que es va viure en la confortable sala de l’Espai 36:

PD: Les transcripcions que a continuació tendran l’oportunitat de llegir són totalment certes i verídiques.

1. Hora: 20:05. Nirvis per donar inici a aquest estrany debat que Card.cat s’ha tret del barret. El moderador, novell ell, no sap quan donar el sus. De per devora li comenten (amb bastant de raó, per altra banda): “Empermí ja pots començar… Ton pare acaba d’entrar i sempre és el darrer a arribar per tot”. Dit i fet, vam començar.

2. Hora: 20.25. El moderador observa que el reporter més eixerevit de Card.cat, Serafí Lliteres, no fa acte de presència. Davant aquest fet inusual i de terribles conseqüències (Serafí… què seria d’aquesta revista sense tu) no té més remei que aturar el debat i davant del respectable públic dir aquestes paraules plenes de professionalitat i urgència: “En vista que en Serafí,  el nostre intrèpid reporter, no ha vengut… (es fa un  silenci un poc més llarg de l’habitual) mon pare podries fer dues fotos amb el mòbil de l’acte?”.

3. Hora 20:37. La Policia es passa, i de molt, el temps que té assignat per fer l’exposició. Un dels participants a la Taula, davant la poca mà ferma del moderador, li fa saber: “I a ell per què no l’atures?”. El moderador li contesta amb unes sàvies paraules: “Buf… no gos. Que és policia…  Demà hauria de poder aparcar pel poble…”.

4. Hora: 20.45. Un il·lustre convidat, es Futre, s’aixeca del seu lloc i abandona la sala. Abans en fa saber els motius: “He d’anar a fer feina jo…”. Segons conten, feia temps que no se’l veia tan moderat assegut a una cadira (jo que el tenc vist pes Moleter ho puc corraborar) i molt manco amb l’orella tan parada en un assumpte de caire polític.

5. Hora: 21:35. El moderador ja havia donat el darrer torn de paraula, però des del fons de la sala una mà (efectivament, era la d’en Martí Mec) insistia alçada per poder parlar.

  • Me sap greu, però ja he donat l’ultimàtum i estam fora de temps. No puc acceptar la pregunta. Si l’accept, hauria de fer el mateix amb totes les persones que et vénen darrere que també volen demanar.
  • Res idò… l’any que ve.
  • Demaneu a través de la revista, si vols.
  • Ningú la llegeix.
  • Que sí.
  • T’ho creus.
  • Que sí.
  • Que no.
  • Que sí.
  • Que no.

Ben igual que els al·lots petits. Com podeu suposar no van arribar a cap acord.

6. En acabar el debat s’atraca un espectador al moderador i li demana: “I la plana major de Card.cat que no ha vengut?”. No se sap exactament si es referia a “plana major” per importància, per edat o simplement perquè en faltaven molts a la sala (realment només hi havia tres editors dels set oficials). El moderador diplomàticament li va contestar: “Batuadell des que estan jubilats o mig jubilats només se cerquen trulls. Tot lo dia tenen.  I jo que me pensava que els jubilats s’avorrien… Idò ja ho veus”.

Per acabar, us deix una fotografia que parla molt bé de la professionalitat i el saber estar d’aquest moderador de la revista Card.cat. Un autèntic crack:

Alguna cosa devien dir poc interessant, no?

Alguna cosa devien dir poc interessant, no?

 

Un pensament a “L’altra cara de la Taula Rodona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.