Ahir, a pesar de ser un debat bastant avorrit (no sé si és perquè es repetia i tot em sonava massa), podem extreure un parell de notes humorístiques que sempre alegren el dia i alleugeren això tan rígid anomenat política: Continua
A continuació posaré un parell de fragments transcrits de la Taula Rodona del passat divendres perquè els nostres estimats lectors puguin degustar el nivell de professionalitat que es va viure en la confortable sala de l’Espai 36: Continua
Com faig de tant en tant, us pos una sèrie d’imatges (i avui fins i tot un vídeo) per veure el que molts no veuen de la festa de Sant Antoni (“l’altra cara” n’hi diuen alguns), absorbits com estan pel trui (i el brou, no ho obviem). Detallets, carusses, curiositats… i sobretot humor i ironia, això sí sense voler molestar ningú ni ser grosser. Imitant el que diu cada any l’Argument i que tant bé els va (i així, de passada, m’excuso per avançat) “ho hem fet sense malici’, si volen tenir justici’ facin gloses l’any que ve” (en aquest cas, articles). Continua
Encara ric… això és manera de treure un jugador lesionat del camp i la resta dois. Ni que fos un pedaç brut pobret… Potser el Carde els hauria de fer una oferta… Continua
Com que donya Laura Corema pul·lulava per allà (i supòs que en farà un resum seriós, aquest adjectiu que m’escau tan poc a mi) i que jo no som en Pep Mosca, expert en aquest difícil art de resumir un ple (més complex que qualsevol dels salms de la Bíblia), he decidit fer l’única cosa que em surt un poc natural (no sé si bé o malament, això ja ho jutjareu vosaltres): fer un poc de broma i posar dues rialles a això tan seriós que és un Ple. Continua
Això era i no era un grup anomenat Barceló que va començar unes obres d’un mastodont anomenat Palau de Congressos, però a mitja feina va trobar que allò era massa dur i no sortia a compte, així que va decidir deixar-ho anar i el Palau es quedà “compuesto y sin novia”. Res, que anys després el Govern, després d’acabar les obres així com va poder, amb molta i molta suor, el va treure a concurs per explotar-lo i el mateix que l’havia deixat tirat, Barceló, s’hi va presentar i, mirau per on, ha guanyat i ara l’explotarà durant anys.
I que no és guapo això?
L’any 1998 Agustín El Casta inicia el seu camí en solitari tot creant els seus personatges més coneguts: Lorenzo Llamas (el latin lover mallorquí que va fer ell tot sol el túnel de Sóller), Klaus Kartoflen (l’alemany resident que es vol integrar) o Don Diablo (el dimoniet delegat dels pecats carnals a la Terra), entre d’altres.
Un espectacle basat en el popular personatge de Madò Pereta, que fa un repàs des d’un punt humorístic i musical de la seva vida i de l’actualitat que ens envolta, juntament amb altres personatges, com són el seu fill Jaume i na Juani, la seva dona de neteja de sempre. Tots tres ens conviden a fer un viatge de records, un viatge interactiu a on el públic es converteix en un personatge més de l’espectacle. Continua
Què voleu que vos digui… jo preferesc jugar amb un altre tipus de mascota. Quina por!!! Continua
No tothom té bon record del Govern Zapatero, almanco en el regne animal: Continua
En relació al nostre article de Què en trobau? i al tema de moda actual, República o Monarquia?, El Intermedio, del Gran Wyoming, sirt al carrer per fer una pregunta a la gent que fa que pensar…
Amb humor i ironia posa entre l’espasa i la paret a tots els proclamats republicans per convicció: Continua
En què se sembla es joc des parxís i es homes? En què en es dos, en maten una i en conten vint.
Una dona demana a una altra:
– En què se pareix un homo a una granera? Que sense pal, no mos serveix per res. Continua
La meva cosina Maria Antònia Gomila m’ha enviat aquesta vinyeta humorística sobre Halloween. Supòs que se li ha ocorregut després de presenciar la llarga discussió que tenguérem na Sofia Brunet, mestra d’anglès, i jo sobre la convenença o no d’ensenyar la festa de Halloween a l’escola.
Per cert diumenge l’enquesta de Card.cat anirà sobre aquest tema i hi podreu dir la vostra. Continua
Ja ho vaig posar fa uns dies en un comentari, però no me puc estar de publicar-ho també a través d’aquesta secció humorística, que en aquesta ocasió es convertirà en “humor escatològic”.
És sobre aquest tema tan recurrent de Card.cat sobre les merdes de ca i abans que res vull deixar clar que entenc tota aquesta gent que critica la presència d’aquests excrements davant la porta de ca seva i compartesc el seu malestar. Però això no lleva que ens ho poguem agafar amb un poc d’humor mentre alhora ho criticam (sempre he defensat que l’humor és una de les millors vies crítiques que existeixen). Així que vos deix aquesta petita broma escatològica:
Una al·lota bastant curra, vestida amb una bruseta, només fins davall es pits, i una mini falda, tan avall que mostrava se part de dalt de ses “bragues”, Continua
Ara que ha passat aquesta febre de les Olimpíades Madrid 2020 cal recordar com fa uns anys Francisco Ibáñez a Mortadelo y Filemón ja pregonitzava com treballen aquesta gent dels comités olímpics (d’aquí els resultats obtinguts). I és que aquest Ibáñez, com ja s’ha comprovat altres vegades en aquesta revista, és un bon predictor del futur (això sí, sempre amb humor). Continua
Avui m’he aixecat amb ganes de recordar un dels programes que més em varen fer riure: els guiñoles de Canal Plus. Per això en aquesta secció d’humor recordarem un vídeo d’aquells curiosos ninots que tan bon guions els posaven darrere, sempre sarcàstics i plens de mala baba. Continua
Un matrimoni, d’aquests nous rics per mor de sa bombolla de sa construcció, sa crisi els tira a baix de tot, i un dia s’homo crida a sa dona en es despatx, i li diu:
– Em toca fons, hauries d’aprendre a cuinar i fer ses feines de la casa i podríem engegar sa criada, i mos estelviaríem un bon sou.
– Si? Idò jo tenc una altra idea, i encara estalviaríem més.
-Ja me diràs com. Continua
“José María Aznar no descarta volver a la política” (El Mundo)
Després de l’atac de pànic que suposa llegir una notícia tan impactant com aquesta, ja més tranquil i serè, recorro al filtre de l’humor per pair-ho millor. I qui millor que els dos detectius més intrèpids del món, Mortadelo i Filemón, per mesurar una notícia com aquesta: Continua
El nostre enginyer informàtic, en Joan Tomàs Matamalas, a part de dedicar-se als ordinadors, a vegades també té temps per entretenir-se amb altres aficions. És el cas d’aquestes interessants vinyetes-pintures de Continua