La setmana passada vaig tenir la sort de presenciar un d’aquests concerts sorpresa, d’incògnit, que fa Manu Chao de tant en tant. Per això avui faig un petit parèntesi a la  nostra secció estival de rareses i col·laboracions, i us faig partícips d’aquesta agradable experiència.

El concert va ser en petit format (ell i dos músics més, en format acústic), molt proper (el tenia a dos metres, sense barreres, ni segurates, ni camerinos, com ha de ser, mesclat amb la gent) i com va dir al principi “amb petites cançons de diumenge capvespre de ressaca”. De fet sèiem a uns improvisats seients de bales de palla, però la tranquil·litat només va durar la primera hora, a la segona tothom ja estava ballant dempeus les seves aferradisses rumbes que farien moure un mort.

Va ser una nit entranyable, amb moltes cançons que desconeixia d’aquest gran artista compromès que és Manu Chao.

Us deix algunes imatges i un petit vídeo de l’esdeveniment, i, a part, el clip d’una de les cançons que va tocar allà, Calle, en honor a aquestes heroïnes tràgiques que se juguen la pell cada dia als carrers, les prostitutes.

l

Per acabar el clip de Calle que us deia: