Ara que ha acabat l’estiu a un li pega certa nostàlgia dels bons moments viscuts. El bon temps acompanya i la mar i la platja en són les grans estrelles. I un se n’adona que viu en un petit paradís i que és ben normal que tanta gent pagui per veure’l i gaudir-lo.
No m’he pogut estar de recordar-lo en forma de paisatge: