Ahir, dimarts, es va realitzar la Taula Rodona sobre temes de Sa Coma a l’auditori de Sa Màniga i com que un servidor aquesta vegada no tenia més responsabilitat que escoltar com un més (que n’és de complicat, moderar… i que agradable és només escoltar sense cap tipus de pressió), vaig poder agafar apunts (amb el mòbil, que mai ho havia fet) i fer una crònica així com toca.
Primer vull començar donant l’enhorabona a na Magdalena Ordinas per posar-se al capdavant d’aquest acte i donar veu al poble de Sa Coma amb les seves preguntes i queixes, la qual cosa sé que no és gens fàcil. Gràcies per l’esforç i per avivar el caliu democràtic del nostre terme.
Tot seguit també és d’agraïts alabar la gent que va gosar pujar a l’estrada a dir la seva. Tampoc és fàcil i s’agraeix la seva col·laboració.
A tots ells els vull fer un petit homenatge en forma d’imatge:
He de dir també que vaig quedar molt satisfet de tot plegat. Primer, per l’assistència de la gent (una seixantena de persones), i després per tot el que es va dir (molta informació) debatut amb educació i respecte (que també és molt important perquè tothom se senti còmode i aquest tipus de reunions puguin tenir continuïtat). I s’ha de fer mirar, insistesc, amb la diferència de gent que hi ha als plens respecte a les taules rodones. Arguments com que són “barra de bar”, “xafardejos”, “sálvame”, no em serveixen. Hi pot haver algú que va a això, no diré que no, però entre 60 i zero persones hi ha una diferència massa abismal per quedar-se amb aquests simples arguments. A més, a nivell pràctic (per mi més en aquesta taula rodona que la que férem a Sant Llorenç) trob que va ser més que útil. Els polítics marxaren amb la saca ben plena dels problemes reals que té la ciutadania de Sa Coma (després faran res o no, però la informació ja la tenen). Aquest contacte directe amb la gent i amb les associacions (que un terme petit com el nostre ens permet) per saber de primera mà els seus problemes diaris són essencials a la vida política. No podem limitar-nos a estar asseguts als plens (lloc molt més còmode i comfortable) i no tocar de primera mà els problemes del carrer, igual que la gent no només ha d’anar a votar cada quatre anys i pus. I així la ciutadania, a diferència dels plens, se sent veu activa del procés i no simple testimoni que veu sempre les mateixes mans alçades, sigui quin sigui el tema (és com veure un partit de futbol que abans de jugar ja en saps el resultat… quin interès té?).
Tampoc vull fer-me més pesat en la meva defensa de les taules rodones i el contacte més directe dels polítics amb els ciutadans, així que anem per feina i resumim l’acte d’ahir. Abans de començar, però, vull convidar als partits polítics a fer la seva pròpia crònica de la Taula Rodona ja que la meva visió no deixarà de ser parcial (només és la d’un individu) i si ells no fan la seva sempre restarà incompleta.
– Poca presència de policies a la zona: Segons el batle no es troba gent per cobrir aquestes places, sobretot lluny de Palma. PP i PI, en canvi, opinaren que no és vera i que si no vénen és per les males condicions que els hi ofereixen. Els veïns, per la seva banda, volen que la presència policial se noti per sentir-se segurs.
Els representants de l’equip de Govern van acabar aconsellant l’ús de l’112 en cas d’emergència. Una veïna (i aquí estic amb ella per evident) va aconsellar de fer un protocol d’actuació en casos d’emergència, més enllà de cridar a l’112.
- Si volen que facin coses a Sa Coma la ciutadania s’ha de moure més i ahir van demostrar que tenen una base per aconseguir-ho ja que eren un bon grapat i amb ganes que les coses canviïn. Però mentre no hi hagi més mobilitat i, sobretot, número de votants (sent més habitants que Sant Llorenç hi voten molt manco) costarà molt. El món de la política és com el d’una empresa… a qui acudeixes primer a arreglar-l’hi les coses, al client que et dóna rèdit (en el cas polític, número de vots) o al que te’n dóna manco?
- I la millor manera de totes és fer un partit polític. Però no de gent de Sant Llorenç que viu per allà, sinó que de gent de Sa Coma de tota la vida, aquella que l’estima com un poble. Preneu l’exemple de Son Carrió (mirau que bé els ha anat devora abans), si no correu el perill de ser com Mallorqueta (sense representació política al Govern espanyol de partits d’aquí, i així ens va).
PD: La incansable Magdalena Ordinas ja m’ha avisat que l’any que ve fa comptes repetir a les mateixes dates una altra Taula Rodona sobre sa Coma per donar a saber als polítics més problemes que cal solucionar i, sobretot, per analitzar què s’ha fet en un any amb els problemes exposats a la Taula. Així que ja ho sabeu “comeros”, ens veim l’any que ve al mateix lloc i amb les mateixes ganes…