I en aquest caminar per l’espès bosc globalitzat d’estímuls inecessàris, varem trobar un oasi de serenor, pau i conversa a la llibreria “Món de llibres” de Manacor per parlar, amb en Tomeu Matamalas, de la presentació (11/11 a l’Espai 36) de “La família Amat”.
En la conversa va apàreixer la curiositat en relació a l’editorial manacorina, i varem pactar aquesta estrevista que, entre en Tomeu i en Fausto havien d’engirgolar. Ves per on, mirau el que ha sorgit:
Com a editor d’Edicions Món de llibres, què et va decidir a publicar La família Amat
En primer lloc cal dir que ja havíem publicat un llibre d’en Tomeu titulat Paradise of Love, un assaig sobre els grups de música dels anys 60 i 70 a Mallorca, que va funcionar molt bé. D’altra banda jo ja havia llegit les tres novel·les publicades d’en Tomeu i m’havien agradat molt, per això quan em va deixar llegir la primera versió de La família Amat, ho vaig fer amb molt de gust i amb les expectatives ben altes.
Què ens pot dir d’aquella primera lectura?
Vaig llegir la novel·la gairebé d’una asseguda i en acabar-la vaig telefonar en Tomeu per dir-li que era, sense cap dubte, el millor llibre que havia escrit fins el moment i que m’agradaria molt publicar-lo.
Està la teva editorial especialitzada en novel·la històrica?
En principi no, però diverses obres del nostre catàleg ho són, per exemple els tres darrers Premis Ciutat de Manacor: Mentre el llop encara aleni, La venjança del lliri i Negra (de pròxima aparició) que, juntament amb La família Amat, conformen una tetralogia inesperada de la qual n’estic ben orgullós.
És difícil gestionar una editorial avui dia?
La veritat és que jo dedic el 90 per cent del meu temps laboral a la llibreria Món de llibres. Abans que editor som llibreter i és amb aquest ofici que em guany la vida. L’afegit de l’editorial és més aviat una curolla que va començar l’any 2009 amb la publicació d’un llibre titulat Mosaic de lletres, un recull de relats escrits per autors manacorins. A partir d’aquí va sorgir la idea de publicar un llibre cada any sempre i quan fos un projecte que em fes il·lusió. Al final, tanmateix, he acabat publicant uns 5 llibres a l’any… però, tornant a la teva pregunta, crec que per poder viure de l’edició has de fer les coses molt ben fetes i tenir un bon ull per organitzar un catàleg més o manco coherent. És difícil viure d’això dins un mercat tan globalitzat i competitiu com el dels llibres. La gran majoria de petits editors ho fan per vocació i per amor a l’ofici.
Quin és el teu “best-seller” com a editor?
Sens dubte Acorar d’en Toni Gomila, un llibre petit per defora però molt gran en el seu l’interior.
Tornaràs publicar un llibre d’en Tomeu Matamalas?
Sí, si ell vol. A més, estic segur que el proper serà un també un altre gran llibre.
