Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1983-1959). Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Catedràtic de grec. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalana a l’època de la II República. Director de la Fundació Bernat Metge. S’exilià a França l’any 1939 i retornà l’any 1943. Hi ha un premi de poesia amb el seu nom.
Obra poètica:
Primer llibre d’estances (1919)
La paraula a lloure (1912, 1919)
Segon llibre d’estances (1930)
Tres suites (1937)
Elegies de Bierville (1943)
Del joc i del foc (1947)
Salvatge cor (1952)
Esbós de tres oratoris (1957)
Cantares d’amor e d’amigo. Publicada l’any 1990 fou escrita per Carles Riba, en llengua gallega, als 18 anys, dedicada a Pepita Vila, una al·lota barcelonina, filla de pares gallecs, amb la qual Riba va tenir una relació sentimental.
ESCOLTA…
Versos? Escolta.
Pel cel inacabable
de juny, campanes greus
emparen crits d’ocell
i van plegats a l’ombra.
Els nacres del ponent
s’apaguen dolçament
per a una estrella sola.
Trompetes sonen lluny
el comiat obscur
d’una altiva sang jove.
Jardinet -enclotat
dins el seu verd profund
com el món dins la posta!
El cor és massa expert:
la rosa no el reposa;
massa apassionat:
sa esperança val més
i val més sa tristesa;
massa prop del teu cor:
li cal el seu batec
per vetllar en la tenebra.
Del Joc i del Foc (1947)
LA fotografia de Carles Riba està treta de Magpoesia.