No seré jo qui es vanagloriï d’una cançó amb insults i frases de dubtós gust. Sempre he estat més partidari de lletres poètiques plenes de simbolisme i metàfores (supòs que aquí em marca un poc el meu perfil de filòleg); per no anar més enfora, quina lletra té més força i denúncia que L’estaca, de Lluís Llach, i no hi té cabuda ni tan sols cap paraula malsonant. Però d’aquí a acceptar que el cantant Valtonyc hagi de sofrir 3 anys i 6 mesos per aquesta causa hi va un bon tram.
Fins i tot podria arribar a entendre una multa econòmica si voleu, però una pena comparable a la de Matas (també 3 anys pel cas Noós) i tan propera a Undargarín (6 anys pel mateix cas) ho trob fora de lloc. És la mateixa gravetat insultar, despreciar o fins i tot “enaltir algun tipus de terrorisme o violència” en el context d’una cançó que “prevaricar, malversar, frau, tràfic d’influències i delictes fiscals” com diu que va fer la sentència a Undargarín (enllaç)? Per favor que algun especialista jurídic vengui i m’ho expliqui perquè a mi m’ha quedat una cara de pardal… i una sensació que la Justícia en aquest país de pandereta funciona de manera anormal…
I vosaltres què en trobau?
PD: enllaç a la sentència a Valtonyc
Ja diuen que no s’ha de confondre la Llei amb la Justícia
Vergonya de sa justicia espanyola. No es igual per tothom