Senyals de transit excessives, semàfors obsolets, línies i senyalització viària sense acabar de pintar, barreres damunt unes voravies ja estretes de per si, carrers principals que fan ziga-zagues, rotondes excèntriques… i així una llarga llista de mai acabar.
Sembla a més que en lloc de posar-hi remei, l’equip de govern s’encaparroti encara més a afegir-hi al banyat, les darreres infraestructures així ho confirmen.
Per altra banda també cal fer esment a aquell qui paga religiosament la quota d’un gual permanent i veu com cada dos per tres a l’hora d’anar a treure el vehicle de la portassa li han aparcat just davant. No vull dir amb això que ara s’hagi de multar a tothom, qui més qui manco s’ha errat i no ha vist la retxa o la senyal qualque vegada, però si que s’han de prendre mesures amb aquells que reincideixen, els que ho fan pels seus d’allons.
Si ho juntam tot tenim, des del meu punt de vista, uns pobles sobressaturats de senyals de trànsit verticals i barreres tant arquitectòniques com artificials que no fan més que enllegir-los i una senyalització de trànsit digna del pitjor pintor surrealista.
No és qüestió de carregar les culpes només a qui governa ara, sembla com si legislatura rera legislatura l’equip de govern es dedicàs a apedaçar en lloc de solucionar els problemes, i com si de cada pedaç que posen hi surtin tres problemes més.
Senyals, senyals, senyals, barreres i més senyals. Un desgavell.
Alerta que amb el temps el municipi de Sant Llorenç no sigui visitat per la seva tranquilitat, la seva bellesa o el seu menjar, alerta que amb el temps, el dia de la berena, no ens visitin com a exemple de com no s’han de fer aquestes coses.
Lo que no es gust es el carre pricipal tancat tot es fin de satmane