Si no em mates seràs un assasí (Kafka, al seu metge, quan es trobava al final de la seva vida)

Viure biològicament no és viure humanament (Savater)

El qui té una raó per viure pot suportar qualsevol forma de fer-ho (Nietzsche)

És millor vida morir que viure mort (Quevedo)

La vida sempre sobreviu (Juan Planas Bennasar)

Els dobbers no han d’entrar mai a ca les persones honrades més que per la porta de la virtut (Jacques Amyot)

La democràcia és la necessitat de doblegar-se adesiara a les opinions dels altres (Winston Churchill)

No et precipitis i, pensant castigar el delicte aliè, et tiris a sobre la pena de la culpa pròpia (Miguel de Cervantes)

L’idioma és una manera de viure (Wittgenstein)

Només hi ha una cosa que un militant del PP odia més que el català/mallorquí, i es el balear (Matias Vallés)

“Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón los nidos a colgar…” (Becker). Manquen de cada vegada més oronelles –i els seus parent, les falzies i els cabots– en el cel mallorquí?

El poder embogeix davant la rialla (Dario Fo)

En la profunditat de l’hivern vaig experimentar, finalment, que en mi hi bategava un invencible estiu (Albert Camus). D’aquesta manera poètica Camus expressa el seu inconformisme radical; en la fredor de l’egoisme sorgeix la seva protesta més enèrgica contra la injustícia social. En les seves novel·les hi batega una ètica humanista i commovible, una honradesa diamantina. Camus creu en l’home solidari que entrega la seva vida pels demés, és un esperit turmentat que detecta amb la màxima lucidesa la injustícia i la combat amb valor. Els personatges principals de les seves novel·les estan dotats d’una força extraordinària i lluiten sense defallir per un món més just, humà i solidari. Creu firmement en la dignitat de l’ésser humà i experimenta una profunda tristesa quan és violada. És un autor trist i derrotista, perquè massa vegades l’ésser humà es comporta d’una manera egoista i cruel.