Si voleu, ens podem considerar família. Si voleu, ens podem sentir orgullosos de pertànyer a la comunitat llorencina… Però adesiara convé escoltar el que es parla: al carrer, al cafè, entre els conciutadans…Llavors ens n’adonarem d’actituds xenòfobes, masclistes, homofòbiques, sectaries… l’efecte de la incompetència incosncient i l’orgull de la buidor.
“Tot el que es diu és dit per algú”, sempre quan parlam, escrivim, fotografiam o callam,,, quedam retratats.
(Cementari derivat de l’escolta de comentaris referits als tràgics fets del 17 a Barcelona)
Jo en dic fer-ne capsetes. El problema és que quan comences a fer-ne tens el perill d’acabar també a dins una. El més fàcil és sempre culpar al més feble, el problema ve quan després d’eliminar els més febles que tu, tu et converteixes en el més feble.
Se’n diu dividir la societat.