Turisme IV: Lloguer turístic i sostre de places

El Govern ha d’exercir amb responsabilitat les competències que li són pròpies en matèria de turisme i regular una activitat, la comercialització d’estades turístiques en habitatges, de manera que s’afavoreixi l’interès general per garantir uns mínims de qualitat i oferir uns serveis adequats als consumidors. Al mateix temps ha d’implicar les administracions que exerceixen les competències en matèria d’ordenació del territori i d’urbanisme. A més, la realitat per illes és absolutament diferent, per tant és molt difícil que la Llei trobi una solució única adaptada a cada situació.

Pel que fa al lloguer turístic a la Unió Europea, trobam que hi ha diferències substancials entre els estats membres, tant en conceptes, nomenclatures i definicions com en les classificacions, criteris, objectius i serveis exigits. Fins ara ni la Comissió Europea ni el Parlament han adoptat una posició oficial.

Tot i la disparitat existent, pel que fa als habitatges turístics, tant des de les institucions europees com des d’alguns Estats s’ha incidit de forma global en aspectes com la seguretat del viatger, la comoditat dels ciutadà o la fiscalitat de l’activitat econòmica que implica. En alguns d’aquests estats o algunes de les ciutats, la reglamentació té un propòsit de foment o ordenació d’aquesta activitat, en altres el propòsit prioritari és limitar, mentre que en altres és just el contrari. Per posar uns exemples il·lustratius podem dir que:

A Berlín es prohibeix el lloguer a curt termini d’habitatges no registrats, concretament en el barri de Pankow el lloguer turístic d’habitatges particulars està prohibit en estades inferiors a 28 dies, per dos motius fonamentals: evitar l’increment del preu de l’habitatge pels residents i en segon lloc, evitar les molèsties i incomoditats que generen els turistes sobre els residents.

A Brussel·les els propietaris estan obligats a demanar permís a l’Ajuntament i als copropietaris de l’edifici.

A Amsterdam només el propietari que visqui a l’habitatge ho pot llogar per un màxim de seixanta dies per any i no a més de quatre persones a la vegada.

Per la importància del tema volem fer una normativa segura que s’adapti a les particularitats del sector i permeti garantir una oferta atractiva i competitiva a les persones que vulguin utilitzar aquest model i a la vegada ha d’oferir seguretat jurídica tant als propietaris, com als usuaris o als distints operadors que treballen aquest sector.

A part de la voluntat del Govern, convé recordar perquè feim aquesta modificació de la Llei:

1.- Quan el  Govern anterior del PP va prohibir el lloguer turístic dins plurifamiliars, tots els partits de l’oposició s’hi oposaren ja que no feia front a la realitat social creixent del lloguer turístic i no establia les mesures per fer complir aquesta prohibició de manera eficaç. Damunt el paper ho prohibia  i quedava bé davant certs sectors econòmics, però no hi havia cap voluntat per perseguir aquesta oferta.

2.- Els partits polítics que donen suport al Govern actual, ho duien al seu programa electoral. PSOE: crearem un marc jurídic pels lloguers dins habitatges plurifamiliars perquè puguin ser llogats amb una correcte tributació i amb garanties de qualitat de servei. MÉS: elaboració d’una nova Llei amb el màxim consens possible, que reguli el lloguer turístic. PODEMOS: regulació del lloguer turístic.

3.- Per si això no bastàs, dins els Acords pel canvi i dins l’acord per la competitivitat i diversificació del model productiu hi figura com un dels objectius l’acord de regular el lloguer dels habitatges turístics. Ningú pot dubtar que estàvem parlant del lloguer dins plurifamiliars ja que dins unifamiliars ja ho permetia la Llei.

4.- A la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques, a la seva DA2 dels habitatges objecte de comercialització turística, diu: “en el termini de cinc mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern trametrà al Parlament un projecte de llei dels habitatges objecte de comercialització turística per tal de possibilitar-ne la inscripció a través de la DRIAT, i per tal de permetre’n l’oferta legal”. Estàvem parlant clarament dels plurifamiliars.

5.- I per completar aquest mandat del nostre Parlament, aquest va aprovar la següent Resolució: “Instar el Govern Balear a preparar i presentar al parlament un canvi legislatiu en matèria de turisme que consisteixi a determinar clarament que es poden oferir en arrendament turístic habitatges unifamiliars aïllats, aparellats, entremitgeres i en edificis plurifamiliars”. Convé recordar que aquesta resolució del mes de març del 2016 es va aprovar per 34 vots a favor i 20 abstencions, ni tan sols els del PP votaren en contra.

La situació actual no era sostenible, la normativa excloïa una realitat que s’havia d’afrontar: a les Illes Balears es comercialitzaven  cada vegada més estades turístiques en habitatges, tan unifamiliars com plurifamiliars. Dic això, perquè la Conselleria ha fet el que deien els programes electorals dels partits que donen suport al Govern, el que diuen els Acords pel Canvi signats per aquests partits i a més, perquè aquest era el mandat del Parlament. Podem fer ara tota la demagògia que es vulgui amb aquest tema però des de la Conselleria, més que demagogs havíem de ser coherents.

A pesar de les crítiques i els mals entesos, tenim clar que amb les modificacions introduïdes contribuïm a avançar cap a un model turístic més responsable, més sostenible i més equilibrat: que no es basi en l’especulació, sinó en la solidaritat amb el conjunt de la societat; que no generi més pressió en el nostre territori limitat, sinó que contribueixi a protegir el nostre territori i el nostre paisatge; i que es pugui mantenir en el temps, perquè les generacions futures també en puguin gaudir.

Dins aquest debat que iniciàrem fa més d’un any, ens hem trobat des del principi, amb l’oposició d’organismes estatals com la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) advertint que no podíem posar traves a aquesta modalitat ja que per a ells la solució òptima pel lloguer turístic seria que no hi hagués regulació.

Per fer valdre les nostres competències en matèria de turisme, és a dir, exercir el nostre autogovern: prendre nosaltres les nostres pròpies decisions, ens hem oposat des del principi a aquests intents de la CNMC i així, ja el mes d’abril de 2016 varem fer al·legacions sense obtenir resposta.

Amb aquestes al·legacions, rebutjàvem les intencions de la CNMC i ho fèiem amb arguments contundents:

1.- A les Illes Balears tenim la competència exclusiva en matèria de turisme i l’hem anada exercint des de l’any 1983 amb la promulgació d’un nombre considerable de lleis, decrets i ordres. Si parlam del lloguer amb finalitats turístiques i per anomenar les més importants tenim aquesta normativa a través de la Llei 2/1999, la Llei 2/2005, la Llei 8/2012 i el Decret 20/2015.

2.- La Directiva de serveis,  que tantes vegades ens recorden, no afecta les normes relatives a l’ordenació del territori o urbanístiques, per tant, no ens poden recomanar que no limitem el nombre d’habitatges que es comercialitzen turísticament, sense tenir en compte els diversos estudis que posen de manifest que les nostres illes han arribat, a l’estiu, al límit de la seva capacitat d’acollida, el volum que es pot assumir per a la satisfacció dels nostres visitants i la repercussió sobre els nostres recursos.

3.- Cal reiterar que les normes urbanístiques estan expressament excloses de l’àmbit d’aplicació de la Directiva de serveis. Per tant no és admissible, ni constitucionalment ni en la pràctica, una liberalització absoluta de l’ús residencial de caràcter turístic al marge de les normes urbanístiques com demana la CNMC.

En conclusió, des de la Conselleria férem aquestes i altres al·legacions a la CNMC i que record que no ens han contestades, perquè entenem que les seves peticions estan inspirades en una visió que podem qualificar d’ultraliberal, que no consideram adequades i que fins i tot atempten contra allò que estableixen la Directiva de serveis, la Constitució i les pròpies competències exclusives d’ordenació turística.

La nostra obligació com a Govern era exercir les competències per regular la comercialització turística dins habitatges (l’anomenat lloguer turístic) de manera favorable a l’interès general i fer-ho avançant cap a un model turístic sostenible, i això és el que hem fet amb l’aprovació  d’aquestes modificacions a la Llei del PP que hi havia fins ara, ja que aquest fet està directament relacionat amb l’increment progressiu del nombre de turistes que ens visiten, fenomen que es preveu que es continuï produint (segons estudis sobre projeccions de l’Índex de Pressió Humana). La massificació turística creixent augmenta la pressió damunt el territori i els recursos, i acaba provocant una reacció de rebuig en una part creixent de la població resident, especialment els mesos d’estiu, i també una insatisfacció en els visitants.

 

Antoni Sansó

Assessor de Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme.

 

Imatge: www.caib.es

 

 

Un pensament a “Turisme IV: Lloguer turístic i sostre de places

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.