Es un entreteniment com un altre. Quin mots sentíem o empràvem abans i ara ja no s’usen? Una mena de joc de salutació.
Hi ha persones, de memòria llarga que en son un pou de mots perduts, tal és el cas de n’Antoni Pasqual (Cus) que n’ha suggerits uns quants. El primer és aquest, dengue, que n’Antoni el coneixia, sobre tot, per «malestar llarg en el temps» (accepció 2.2).
-
DENGUE m.
|| 1. Davantal curt i ample que duien les dones per a fer feina (Mall.); a Menorca en deien dengle; cast. delantal. «En sa traça que anava ella | me pareixia hortolana; | duia dengue d’endiana | i curteta de gonella» (cançó pop. Mall.). «Un temps, amb dues llenderes | duien es dengue fermat; | i ara ses jornaleres | hi duen floc encarnat» (cançó pop. Mall.). «Bon dia, Tiana Frau! | ¿Tan dematí t’has llevada? | Vols que t’espols sa roada | que dus en es dengue blau?» (cançó pop. Mall.). Dengues brodats ni sense brodar, doc. a. 1756 (Aguiló Dicc.). «Mu mare, comprau-me un dengle, | que jo en sé un de venal; | sa fia d’es majoral | en té un, i el vol vendre» (cançó pop. Men., ap. Camps Folkl. i, 99). «Mu mare, comprau-me un dengle | que sia de tafetà, | i si es doblers no vos basten, | ja vendreu sa post d’es pa» (cançó pop. Men., ap. Ferrer Cançon. 129).
|| 2. Davantal de saca o de pell, que els segadors duien posat des del coll fins als genolls quan no portaven cuixals (Manacor).
|| 3. Tocar el dengue: anar-se’n (Llofriu). «Encara que la sap llarga, | no m’enganyarà vostè; | comenci de tocar el dengue, | que carbassa li’n daré» (cançó pop. Llofriu).
Fon.: dέŋgə (Empordà); də́ɲɟə (Palma, Manacor); də́ŋgə (Inca, Sóller); də́ŋglə (Migjorn-Gran). -
DENGUE m.
|| 1. Delicadesa afectada o menyspreu fingit (Cat., Val., Bal.); cast. dengue, melindre. Mira si des teus dengues poch m’en pich, Ignor. 66.
|| 2. Malaltia epidèmica que es manifesta principalment per constipament fort i febre alta (Cat., Val., Bal.); cast. dengue, trancazo. «Es dengue és un mal dolent, | perque pega com espaume; | de sucre i de flor de vauma | n’hem begut a bastament» (cançó pop. Mall.).
Fon.: déŋge (or., occ., val., men.); də́ŋgə (mall.); dέŋgli (men. entre gent inculta).
Etim.: pres del cast. dengue, mat. sign. -
DENGUE m.
Nom familiar del dimoni. «Va com un dengue» (Benassal).
Fon.: déŋge (Benassal).
Etim.: pres del cast. mengue, amb canvi de la cons. inicial per influència de dengue art.
Guilleeeeeeeeeeeeem passem el seu contacte per privat. Des de fa temps faig un recull de paraules genuïnes que se van perdent. Ja en tenc un bon parell de centenars i tenc projecte d’algun dia convertir-lo en llibre.
Aprofit per dir que si algú més en sap m’ho enviï a pauquina@card.cat
Si vols treballar el tema, i no vaig errat, potser trobaràs algun recull de “mots perduts” a Flor de Card. La memòria em porta a un treball que vam elaborar mentre passejàvem amb un grup d’amics i a un altre que, a manera de joc, férem amb “els trescadors” -veig que el bloc dels trescadors s’ha donat de baixa (?)-.