L’alumna Bàrbara Nebot Mascaró, que cursa 5è B al CEIP Punta de n’Amer de saComa és l’autora d’aquest interessant article de la visita que feren el jugadors de bàsquet “Discaesport” al centre escolar.
UN DIA AMB ELS JUGADORS DE BÀSQUET “DISCAESPORT”
Jugadors de bàsquet en cadires de rodes
Dia 6 de novembre varen venir uns jugadors de bàsquet en cadires de rodes al CEIP Punta de n’Amer per explicar-nos la seva experiència com a jugadors professionals i ens van dir les diferències entre el bàsquet convencional i el bàsquet en cadires de rodes. Una curiositat, per exemple, és que les cadires que s’utilitzen per jugar tenen les rodes inclinades; d’aquesta manera, quan giren, no cauen.
Va ser molt emocionant que van dur cadires extra perquè nosaltres poguéssim provar de jugar. Ens vàrem divertir molt, va ser una passada!
Ens varen contar que les seves lesions foren produïdes per un accident, o una malaltia…
Ens ensenyaren que la manera de superar els obstacles i les dificultats és anar-se fixant objectius cada vegada més elevats i demanar molta ajuda.
L’equip és mixta, ja que no hi ha jugadores suficients amb discapacitat per formar una lliga femenina.
Vull afegir un agraïment a “Discaesport” per venir a la nostra escola i deixar la seva feina i obligacions. Tota l’escola sense faltar ningú va poder gaudir d’aquesta activitat.
Hi hagué una anècdota que ens semblà molt important: Quan un d’ells cau, sembla que el món s’atura i tot va a una velocitat més lenta, però amb mil·lèsimes de segons un pot veure com els companys van cap al jugador que es troba al terra i entre tots, tots com un un, s’ajuden per aixecar-se. Tots fan la seva feina i tots col·laboren com un equip. El que cau necessita ajuda (sobretot en aquest cas perquè no anava ben fermat), la resta de companys l’ajuden, l’ajuda és acceptada i no només és acceptada; sinó que el que cau també hi posa de la seva part per acabar-se d’aixecar. Això una mestra ens ho explicà per dur-ho a l’escola.
Tots en un moment o altre necessitarem ajuda i l’hem d’acceptar si realment la necessitam. Quan els nostres companys facin l’esforç d’ajudar-nos; nosaltres hem de posar-hi de la nostra part per entendre el que ens estan intentant explicar; si no, esgotam física i psicològicament als que ajuden i a nosaltres mateixos.