Col·laboració: Pablo B.F. del CEIP Punta de n’Amer
El passat divendres 26 de gener va visitar na Cristina Martin, Educadora Social el nostre col·legi i ens va explicar tot el que fan per aquells pares de nens que tenen o han tengut càncer.
Na Cristina va als centres i davant la pregunta què és el càncer, un alumne de 5 anys de Pollença va explicar d’una forma molt clara què és. Es veu que la seva mare li presentà d’una forma molt senzilla:
És com si parléssim de carreteres amb cotxes, semàfors i tots circuléssim adientment, però de cop i volta un conductor decideix no seguir les normes de tràfic. Aquesta conducta a poc a poc és imitada pels altres conductors, fins que es comencen a produir accidents, els semàfors deixen de funcionar i tot és un descontrol. Per sort tot millora quan el policia posa ordre; idò al nostre cos funcionaria igual. Una cèl·lula deixa de funcionar adientment i tota la resta del cos comença a fallar, fins que apareix el metge i els medicaments.
El problema és que tot i que la quimioteràpia i radioteràpia eliminen les cèl·lules malignes, també afecten a les cèl·lules sanes, d’aquí que sol afectar a la caiguda de cabells, color d’ungles, mal d’ossos, etc.
Ens ha demanat que per favor ens cuidem molt des de petits; que mengem molta fruita, beguem molta d’aigua i sobretot que es posem protector solar per protegir la nostra pell, tant a l’estiu com a l’hivern. Fins ara els nens solien tenir majoritàriament Leucèmia, un problema a la sang; però de cada vegada més els nens ja estan patint càncer de grans.
Ens ha mostrat un vídeo on hem pogut veure tot el que fan, tenen pisos gratuïts per oferir a aquelles famílies que estan enfora de casa, per poder estar a prop dels seus fills. També tenen un pis a Barcelona, en el cas d’operacions que no es poden fer a Mallorca. Sabíeu que ens ha dit que un dels millors hospitals de pediatria i oncologia és el de Son Espases? Ens hem sentit molt afortunats; però per tot això són molt important també els voluntaris que col·laboren amb ASPANOB, dediquen el seu temps, alegria, força, coratge i somriures no només als pacients; si no també als pares per a que puguin descansar i als grans oblidats la majoria de les vegades, els germans. Docents i psicòlegs van als hospitals i als propis domicilis per tal d’intentar que la seva nova etapa sigui el més “normal” possible.
Organitzen viatges, acampades, visites, juguen, … al vídeo tots els nens estaven contents tenint present la seva realitat. Fan una gran feina, així que si teniu més de 18 anys, vosaltres podeu formar part d’aquest equip. Nosaltres encara haurem d’esperar 7/8 anys per poder ajudar activament; tant per donar sang, com per ser voluntaris. Així que per què no? Tal volta ens estan llegint futurs voluntaris! Seria genial rebre un dia un e:mail, carta o telefonada d’un de vosaltres dient que heu decidit fer-ho! Ens sentiríem molt contents! Estam a CEIP Punta de n’Amer i esperam moltes telefonades i/o e:mails contant que sou un més d’ells. Vos animau?
Pablo B.F
