“No sabríem com imaginar un món sense paraules: un univers emmudit. El mar sense que ningú digués MAR i els núvols privats de les paraules gris, blanc i brillant, o de les expressions amb què desitgem la pluja necessària; les criatures que can creixent cap a un món complex òrfenes dels mots d’ànim, els amants sense paraules d’amor. Cal, doncs, tenir cura de les paraules, salvar-les, conservar-les, perquè no tornin a la foscor i al silenci”. (Jesús Tusón, Històries naturals de les paraules)