En el món de l’educació avui es parla molt de la hiperprotecció dels pares cap als infants.

La hiperprotecció comporta una pèrdua d’autonomia i poca tolerància a la frustració.

És un model d’educació importat dels Estat Units que ha trobat un bon camp d’expansió a Europa i que es basa en laconstant supervisió dels pares cap als fills.

Els infants sobreprotegits desenvolupen conductes que posen en perill la seva autonomia personal i el seu desenvolupament emocional.

Als estats Units cridà l’atenció el fet que molts d’adolescents, a punt d’entrar a la Universitat, eren acompanyats pels seus pares a l’hora de matricular-se. A les escoles d’Europa crida avui l’atenció el fet que hi hagi infants que quan cauen a terra, i,  sense haver patit cap mal d’importància, resten ajaguts a l’espera que alguna persona els ajudi a aixecar-se.

El nom de pares helicòpter s’ha fet popular per definir la conducta dels pares o tutors que sobrevolen constantment sobre l’infant, que estan pendents de tota i cada una de les seves necessitats, que creuen que una bona educació passa per evitar tot tipus de mals als seus infants.

La imatge és de wikipedia.org