Demà, diumenge, 25 de març, quan el rellotge marqui les dues de la matinada haurem d’avançar les manetes fins a arribar a les tres. O sigui que tendrem una hora menys. Aquest és l’horari d’estiu que arriba el darrer diumenge del mes de març i afecta a tots els ciutadans de la Unió Europea.

La idea de canviar d’hora dos cops a l’any ve de lluny, concretament de l’any 1784, a instàncies del científic nordamericà Benjamin Franklin. La seva proposta no es va aplicar fins l’any 1914, amb motiu de la Primera Guerra Mundial, però després quedà en l’oblit. Espanya el va implantar després de la primera guerra mundial, després el deixà en suspensió del 1951 al 1973, es tornà a aplicar l’any 1974 amb motiu de la crisi del petroli de l’any 1973 i es va oficialitzar l’any 2001 amb una directiva de la Unió Europea i es manté vigent tot i la crítica d’amplis sectors que creuen que l’estalvi teòric d’energia que es produeix amb el canvi no compensa les desenvatanges que pugui tenir, especialment en el denominat horari d’hivern.

L’Eurocambra va proposar a principis d’any a la Comissió Europea que estudiï acabar amb el sistema de canvi horari dos cops l’any. A les Illes Balears MÉS per Menorca presentà al Parlament una proposta  per evitar el canvi d’hora a finals d’octubre i mantenir l’horari solar dels mesos de primavera i estiu.

Una curiositat. Espanya, des de la Segona Guerra Mundial, es regeix per un horari que no és el que li correspon segons l’hora solar . Anam amb el meridià que correspon a Alemanya o Itàlia des de que el General Franco, l’any 1940, així ho va dedidir per tenir la mateixa hora que els països (Alemanya i Itàlia) que li havien ajudat durant la Guerra Civil. Si Espanya tornàs a l’horari que li correspon per estar situada en el meridià de Greenwich, no seria necessari fer aquest canvi.