Especulacions polítiques (III)

Bono, després d’una setmana convulsa, amb notícies que canviaven en un sant-i-amèn, a la fi tenim la Corporació constituïda, amb 11 regidors a l’equip de govern i 2 a l’oposició, una circumstància que no s’havia donat mai a l’Ajuntament llorencí i que sembla indicar que aquesta legislatura serà molt còmoda per als que detenten el poder.

Per aconseguir aquest acord tan ampli, ahir horabaixa, dia 14, després d’afirmar que les negociacions s’havien romput, el PSOE es va afegir inesperadament al pacte que havien signat el mateix dia GISC, EL PI i MÉS, en el qual i sense aprofundir-hi gaire, es parla d'”impulsar i facilitar la construcció d’una residència per a la Tercera Edat…”, de “crear l’embrió del Casal Salvador Galmés”, d'”impulsar la creació d’un institut de secundària…”, de “recuperació del patrimoni històric”, de la “construcció d’un pavelló esportiu a sa Coma”… entre moltes altres promeses. La primera cosa que em va venir al cap, després de llegir-lo, va esser el comentari que va fer Josep Pla el 1954, en el viatge a Nova York per escriure un reportatge per a la revista Destino. Quan va veure la gran quantitat de llums que il·luminaven els enormes gratacels de Manhattan, va demanar a la guia: “Escolti, i tot això, qui ho paga?”. Res no em faria més content que equivocar-me, però aquestes promeses es vénen fent des de fa molts anys a gairebé tots els pactes que han signat els respectius equips de govern, sense que a hores d’ara s’hagin complit. Es compliran aquesta vegada? Ja ho veurem. Tant de bo que sigui així.

Tot aquest embolic m’ha deixat amb un dubte que no sé si mai arribaré a aclarir…, encara que el nostre Ajuntament compti amb un Portal de Transparència. M’explicaré: sabem que dijous passat el PSOE va donar el futur pacte per trencat, i ho sabem, entre d’altres coses, perquè m’ho varen dir a mi. També sabem, a través de fonts ben informades, que la majoria de membres del GISC no estaven d’acord amb què el PSOE tengués la batlia al final de la legislatura. Llavors, què va passar entre dijous horabaixa i divendres de matí perquè es donàs un canvi tan radical? Quins “arguments” van presentar els dirigents autonòmics del PSOE per a què en Mateu Puigròs hi torcés el coll i canviàs d’opinió, quan les seves bases s’hi oposaven? Ho sabrem, d’aquí a dos anys i mig? El temps ho dirà.

Tot això em porta a pensar que aquesta serà la darrera legislatura de Mateu Puigròs com a batle de Sant Llorenç i que serà molt difícil –per no dir impossible– que el GISC continuï amb l’hegemonia que ha tengut fins ara. Potser es tornir presentar a Son Carrió, amb un capdavanter renovat, però tenc seriosos dubtes de què els llorencins que fins ara han format part de la seva candidatura ho segueixin fent sense el que ha estat el batle que més ha regit el municipi en la història de Sant Llorenç, que ha servit d’aglutinador entre dos pobles que, fins aleshores, moltes vegades s’havien donat l’esquena.

Si han d’intentar complir tot allò que han signat en el pacte, a més d’acabar amb tot el que afecta a la torrentada de l’any passat, no em queda més que desitjar-los sort, tant a Mateu Puigròs com a Pep Jaume.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.