Aquelles estades temporals i estivenques a la barraca de Portopetro formen part de l’imaginari infantil de na Caterina. Adesiara en fa referència, i conta les riealles que féren amb na Maria de Son Sans i els seus germans parlant de la “muxina” -que és així com es pronúncia a Santanyi- per amunt i per avall.
Molt de temps vaig pensar que era un mot inventat perquè, aquí, mai no l’havia sentit anomenar. Però no!. Com moltes altres vegades, anava errat.
El DCVB mostra:
1. MOIXINA f.
|| 1. Recipient cilíndric i més alt que ample, que serveix per a fer-hi les deposicions els malalts (Bal.); cast. sillico. Josep sercava medacina, | demanant de bona sal, | car ya tenia la moxina | aferrada al capsal, Canç. Nad. 69.
|| 2. Capell de cofa cilíndrica i alta, en llenguatge familiar (Mall.); cast. chistera.
|| 3. Gerra esmorrellada (Manacor).
També pot servir, com conta Jaume Mateu, per mostrar arrogància i despreci.
Vegeu un post de Jaume Mateu
Bartomeu Valentí Fortesa, àlias Moixina, xueta, es va fer famós perquè convidà a dinar entre 3.000 i 4.000 persones a la Rambla de Ciutat per commemorar l’aprovació de la Constitució de Cadis, La Pepa, l’any 1812.