Quan vostra glòria, oh Reina!, clarejava
dins sublim llunyedà de profecies,
ja vostra imatge contemplava Elies
damunt l’aspre Carmel i la mar blava.
Sobre les ones i la costa brava,
del mar entre les fondes harmonies,
més lluminosa avui que en aquells dies,
la vostra imatge bellament s’hi grava.
Verge del Carme!, bé podeu estar-hi
aquí, on l’esforç d’una ànima agraïda
humil vos ofereix nou santuari.
Pagau-la Vós amb un tresor sens mida…
i esteneu des d’aquí l’escapulari
al nàufrag de la mar… i al de la vida!
Maris Stella. Poema de Miquel Costa i Llobera a la Mare de Déu del Carme per la dedicació d’un nou temple