Pregó de Festes de s’Illot 2019 a càrrec de Marga Salas Caldentey i Joan Antoni Sunyer

Els dilluns dia 12 d’agost, sens dubte serà recordat pels joves pregoners de les Festes de s’Illot 2019, Joan Antoni Sunyer i Marga Salas Caldentey, ja que tingueren l’honor d’esser els pregoners, d’un s’Illot especial per a ells on passaren els millors estius de la seva infància.
A les 21 hores., amb una puntualitat que és d’agrair, el regidor de Festes, Artur Aguiló, saludava als veïns, veïnes, i visitants de s’Illot donat la benvinguda i agraint als pregoners la seva ajuda, ajuda, que va fer extensiva a la gent que ha col·laborat amb les festes, a la vegada que es disculpava per les possibles errades en l’organització, però va dir que «d’els errors, s’aprèn i esperava millorar any, rere, any». Seguidament presentà a la pregonera de l’any passat Catí Mesquida, que va parlar de l’amor i estima envers s’Illot, dels nous pregoners d’aquesta edició i els va cedir la paraula.

Per primera vegada la dansa va ser present al Pregó de Festes, amb la dansa de na Marga i les primeres paraules d’en Joan Antoni començava el Pregó. Un pregó on els protagonistes narraren amb veu sua i encisadora els seus records d’un s’Illot on tenien una llibertat per sortir als carrers, llibertat, on compartien els jocs i la platja amb els nins i joves companys de la seva infantesa. Pels molts dels presents al pregó, eren un records del s’Illot idíl·lic que també ells compartiren amb els seus fills i néts.
El pregó tingué una durada de vint-i-cinc minuts, el batle Miquel Oliver, desitja unes bones festes als sil·loters i i juntament amb el regidor de Festes, Artur Aguiló, felicitaren als pregoners i els entregaren un obsequi record.

PREGÓ S’ILLOT 2019
S’Illot, que pren es nom d’una petita illa que hi ha a s’enfront de sa platja, està de festa.
Clar que és important fer festa, igual com també ho és saber perquè feim festa. La festa de la Mare de Déu de l’Assumpció, coneguda popularment com la Mare de Déu d’Agost, que se celebra el 15 d’aquest mes d’estiu, és una festa de gran tradició a sa nostra terra.
I segons pareix, és una celebració i goigs de les collites entre l’època d’arreplegar el gra d’el cereals i l’època de la verma. Ve a ser com un moment de pausa de sa feina a foravil·la, que segons es creu, és un temps que sa terra reposa, perquè com tot sa terra també necessita reposar. Com la mare de Déu adormida que torna a despertar dia 8 de setembre, el dia de les mare de deus trobades i dia que torna a començar sa feina agrícola després del descans de l’estiu. aquells dies de setembre que pareix que vol ploure que vol tornar a refrescar.
Això és S’Illot, temps de repòs, temps de llibertat.
Just feia un diumenge des d’aquella conversa de cotxe:
-Jo si hagués de fer un pregó, seria el de S’Illot.
-Si, t’hi veig. Ha de ser ben especial!
-I “pam”!
-Però, i jo?! Jo també?! Puc ballar mentre xerris?
-Cadascú faci lo que sap fer i ja ho veurem!
S’illoters, s’illoteres, regidores, regidors, amics i amigues… Gràcies per confiar amb nosaltres per a donar el sus a aquestes festes. Gràcies, Cati, per aquesta presentació, delicada i plena d’afecte. Gràcies, Artur.
Sempre he pensat quan accepte fer un pregó s’infla un poc es pit i s’orgull te guanya, te passa a davant. I s’Illot mos hi passa a davant.
Podem dir que noltros som hereus d’una història d’amor entre es nostros padrins i aquest petit món que primer era garriga, ametlles i pins. Perquè quan aquí no hi havia ningú i feies una casa te regalaven es solar de devora. I es veïnats s’ajudaven a aixecar ses primeres cases entre ells ben igual que es pagesos s’ajudaven a acabar de segar i batre.

Per noltros s’estiu és una platja, concretament sa platja de s’illot.
Noltros som fills d’un temps guanyat a sa feina, per es nostros pares i es nostros padrins que feien feina tot s’hivern per poder tenir sa casa d’estiu. Per poder descansar de s’hivern.
S’Illot, és tot això. Mos és tot aquest descans, alè, un agafar aire, un amollar, un “des-hivernar”. És florir més que a primavera.
Noltros som gent de la mar, això sí, estiuejants, no mos consideram mariners, almanco no tots.
La mar, aquesta mar nostra! La mar tot ho cura, a qui no li ha receptat mai es metge caminar per damunt s’arena a vorera de mar?
S’Illot era fer-se enfora d’es fer via, d’es córrer no sabem cap a on, de totes ses feines de s’hivern. És única aquesta sensació de despullar-se, trepitjar l’arena que crema, arribar a la vorera i comprovar que la nostra mar és l’eterna amiga que sempre ens espera i acull, i dir-nos entre es veinats la immensa sort que tenim de gaudir d’aquest lloc i d’aquests moments. Res seria lo mateix si tota aquesta aigua no mos separés de sa maldat del món. Una aigua que mos fa nets per dedins i per defora, mos retorna a lo més pur de sa nostra infantesa.
Quan te despertes i mires com va la mar. Si va moguda o si va plana com una carícia suau entre les roques. I la mar, noltros i sa platja, entre l’aire calent d’agost i aquella pentinada de vent fresquet a qualque cap de cantó.
Aquí tot se fa a n’es carrer, a n’es passeig, a sa platja, . Aquesta és s’essència de s’Illot que no s’ha perdut. Un diàleg tranquil entre veïnades i veïnats, assossegat, una conversa d’estiu.
Un petit llogaret que vessa estiu per totes bandes. És s’illoters, malgrat ses diferències, són com una familia. Un s’Illoter o una s’illotera no ve a definir una sola ànima, és com una ànima comuna que habita dins diferents cossos. Noltros poca història podem contar de s’Illot. Segurament molts dels que sou aquí en sabeu més, heu s’illotejat més anys que noltros. Però si que podem xerrar de s’Illot a sa nostra manera, curta però intensa.
Un anar descalç arreu, anar panxa en l’aire tot lo dia, agafar gust a tenir la pell salada, a tenir cabells embullats, i que, hora de la dutxa, damunt les 20h o així, mos fos tot un repte rentar-mos amb aquell raig (raiget) d’aigua que sortia per la dutxa. Perquè, clar, era l’hora en que tothom se dutxa! Ja te dic ja si n’apreniem a fer via, amb aigua freda i aquell fil per posar-nos roba de sortir!
A S’illot vam descobrir que podiem anar sola fins al cap de cantó, i que, si m’atrevia, podia fer sa volta a sa mançana i ja que hi era, saludar aquest jove d’aquí devora, quan no fèiem s’alçada d’un ca assegut.
I tot això, no em direu que no és donar un espai, un ambient, per créixer de forma sana?
S’Illot és més que tres mesos d’estiu, cada vegada hi ha més gent que hi viu durant tot l’any. Els pares i mares fan cua per dur els seus infants a l’escola de Talaiot, una de les més destacades de l’illa en la innovació pedagògica.

Avui comencen les nostres festes, que és quan S’Illot es mostra amb tot el seu esplendor. Unes festes que no deixaran a ningú indiferent i on tothom hi pot trobar el seu espai.
Des més petits els més grans. Amb jocs, música, campionats, dansa, que enguany serà la onzena edició del Dans’Illot. Unes festes que acabaran amb l’amollada de cohets de diumenge.
Una oportunitat per fer poble, per fer festa, per retrobar-nos amb aquella puresa i senzillesa que oferia el s’Illot d’abans.
Vos convidam a participar de manera enèrgica, fent poble, fent tots un cos.
Quan era nin record com tiraven coets abans de cada acte, s’amollaven ànneres dins la mar des del mollet, els jocs a la platja.
Les carreres de sacs, a mè coll, corrent, fent el pi… I jugar a tirar de la corda, homes contra dones! Tot ho donàvem per guanyar aquella pilota de NIVEA.
Sa festa d’espuma i que feien teatre o “comedi” a sa plaça d’es Llop;
Concursos de pesca, de truc, de petanca, i en acabar cap a missa. Amb poca cosa fèiem festa perquè el que sempre ha caracteritzat la família s’illotera ha estat la senzillesa.

Una família de veinats, es veinats que hi viuen tot l’any, es veïnats que hi venen es tres mesos d’estiu però se senten s’illoters tot l’any. I després n’hi ha uns altres de veinats, es veinats de s’àtic, uns veinats que no són d’aquí però com que deixen dobers les feim molt de cas
Poc s’imaginaven els que començaren a venir a estiuejar a s’illot fa tants d’anys que ara ses nostres platjes i contrades més preuades estarien davant sa decisió de sa seva vida. Ofegades per un turisme de masses que ha partit i ja no sabem com aturar-ho. Clar que vivim d’es turisme i n’hi ha d’haver de turisme, però hem de trobar sa manera de posar un límit. És impossible xerrar d’estiu i no xerrar d’aquesta Mallorca sedolla de turisme i a sa que s’Illot tampoc hi ha viscut d’esquena.
Quan arribaren es primers turistes aquí, no vivien d’esquena a sa gent s’illotera, no era cosa rara veure una família d’aquí que feia amistat amb una família estrangera. Ara és complicadíssim veure una mínima relació entre turista i s’illoter.

I així ha anat canviant sa vida s’illotera. Però lo que passa és que a n’es fons sabem guardar un secret.
I és que a n’es s’Illoters mos agrada s’Illot. I mos agrada anar a comprar un polo a mitjan capvespre
-Anar a n’es mollet a tirar-te de cap per fer-te creure que ets un poc més gran.
-Trescar per les roques i girant girant, conquerir tota la costa per culminar la jugada, tirant-nos del “Geronimo” per així fer-te creure que ja ets gran del tot
-Mos agrada fer castells damunt s’arena i que la mar l’esbuqui
-Llogar un velomar, anar a can Coix a comprar un “colchón”
-Jugar amb paletes, pegar dos tocs, jugar a volei fil, per llavors, fins i tot, apuntar-te al 4×4!
-Mos agrada anar a fer una volta es vespre fins a can Ximet a menjar un gelat per passar millor es vespres xafogosos d’estiu, escoltant els grills de damunt l’arena.
-Es banyo d’es dematí abans de dinar i es banyo de s’horabaixa. Nedar fins a sa boia.
-Mos agrada suar plens de saladina i verni i berenar d’una llesca de pa i sobrassada, figues, raïm, melicotons que regalimen colze avall
-Mos agrada anar a veure com es padrins se juguen es cafè jugant a petanca
-Agafar crancs o gambetes a ses penyes de devora sa platja
-Mos agrada llogar una bicileta de quatre i anar fins a sa punta de n’Amer
-Mos agrada seure a la fresca. Mirar el gran prix bevent un biter kas

-Anar fins el champiñon! Llits elàstics, maquinetes de jocs, carreres de motos, de les que van en moneda. I començar a posar en pràctica aquell anglès après a l’escola, d’aquella manera.
-Tot passant per algun Hotel, on en de dia, hi guàitavem per aquelles piscines cels, i en sa nit hi passàvem a ballar “la Macarena” o el “Saturday night”.
-Fer voltes a sa mançana en bicicleta
-Buidar es meló o sa sindri, jo al·lucinava amb es que duien un prebe, per sa processó de ses llanternes
-Anar a comprar es bocadillo a Spar perquè el carregaven de formatge
-Anar a jugar un minigolf
-Mos agrada queixar-mos perquè es veinats venen a pegar crits davant sa teva finestra a les vuit d’es dematí
I anar a veure es bufador es dies que està enfadat

S’illot mos agrada. I, ja sigui per instint de supervivència, o perquè mos surten arrels fondes o perquè una ona no mos endugui o perquè no en coneixem d’altre seguim aferrats a sa nostra roca, a n’es nostro illot i com un infant de llet que el volguessin desmamar no ho baratariem per res del món.
I perquè quan no poguem viure d’es sol i de sa platja, quan ja no poguem viure d’un turisme desbocat o perquè passen coses que no estaven previstes com sa torrentada del 89 o aquesta darrera que ha deixat sa platja feta un desastre, estiguem segurs que podrem viure de s’energia, brillantor i esforç d’es silloters i s’illoteres. Una brillantor, un esforç com es d’aquells farers que vetllaven tota sa nit perquè ningú se fes mal a ses penyes i que encenien el llum d’aquests fars que mos servien de guia.
Segurament per això ens hem juntat aquí avui i tots es dies que vendran, aquests dies de festes: amb sa suor i sa saladina d’es s’illoters i s’illoteres, estiuejants i es que hi viviu tot l’any, i es que hi vivien quan va començar tot, reconèixer l’esforç i el valor de cada passa donada i es moments viscus.
Molts d’anys. Festes de S’Illot 2019, siau benvingudes.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.