Sense anar més lluny, la Wiquipèdia ens dóna una àmplia informació sobre l’esser humà. D’aquesta informació se’n presenta una part on, en negreta se n’han destacat alguns punts a manera d’introducció a la paraula que es vol enfocar: “Com la majoria de primats, els éssers humans són socials per naturalesa, però també són capaços d’utilitzar sistemes de comunicació molt elaborats per fer possible l’expressió i intercanvi d’idees, així com l’organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de famílies fins a nacions i han establert una enorme varietat de tradicions, rituals, ètiques, valors, normes i lleis que formen la base de la societat humana. També tenen una predisposició destacada per l’estètica i la bellesa, que ha conduït a fenòmens com són la cultura, l’art, la literatura i la música.

Els éssers humans destaquen pel seu desig d’entendre el món que els envolta, sobre el qual influeixen i que volen comprendre. També intenten conèixer i controlar els fenòmens naturals, que tracten a través de la ciència, la filosofia, la mitologia i la religió. Aquesta curiositat natural ha permès el desenvolupament d’eines i, en un sentit més general, la tecnologia. Els humans són l’única espècie coneguda capaç d’encendre foc, coure els aliments i vestir-se; a més, transmeten les seves habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l’educació”.

En definitiva el que es volia destacar és el desig natural d’entendre, la nostra persistent influència sobre l’entorn (sigui de forma conscient o inconscient), el desig de transmetre els coneixements i la força de la religió.

Aquesta darrer aspecte resulta substancial per dos motius, primer perquè fins a la generalització de l’educació¹, i encara després, l’església capitalitzà bona part del coneixement. I en segon terme perquè mitjançant la reconversió dels mites en històries anava incidint sobre les creences generalitzades. Paradigmàtic en pot resultar la descripció de la creació on es situa l’home com a dominador de peixos, animals…(i també de la dona, per allò de la costella). Substrat que, com es pot veure cada dia al llegir o escoltar les notícies, encara perdura.

Aquests substrat, aquesta creença generalitzada de l’home dominador de la naturalesa -el posicionament de Recursos Hídrics en la reconstrucció d’una torrentera que sabem que ni serveix ni ens defensa, en potser un exemple més- mostra clara contradicció en les relativament recents aportacions de la ciència:

“Tant la relativitat com la teoria quàntica mostren la necessitat de mirar el mon com un tot continu (totalitat no dividida en moviment fluent)”. (Bohm, 1980)
“L’univers sencer (amb totes les seves “partícules”, incloent-hi les que constitueixen els éssers humans, instruments d’observació…) s’han d’entendre com una totalitat no dividida”. (Bohm, 1980)
“Encara després dels descobriments de la física quàntica als estudiants de medicina i biologia se’ls ensenya a veure el cos com una màquina física que opera segons els principis de Newton”. (Lipton, 2007)
“Per comprendre la conducta cal examinar no solament el cervell o la ment, sinó també l’estructura de l’entorn físic i social”. (Gigerenzer, 2008)
“Cap benestar a cap indret no és innocent de la misèria d’un altre lloc”. (Bauman, 2011)
“El respecte per la vida implica respecte per a tots els éssers”. (Panikkar, 1997)
“No hi ha un mon independent de nosaltres”. (Maturana, 2007)
“Estem davant un canvi de paradigma. La física clàssica indagava la realitat com si fos quelcom extern i objectiu, cercant una explicació mecanicista i determinista”: (Fernandez-Vidal)
“Tot es relaciona amb tot” (Mancuso/Pagel…-Redes-/San Miguel de Pablos (2014).

En definitiva entorn és tot, perquè tot és relacionat amb tot. I nosaltres en fem part activa.
No dominam, en som part!. Al modificar l’entorn, de la manera que sigui, aquesta modificació sempre retorna.