En sentit estricte és una paraula pagesa, l’eina que s’emprava per treure el gra sobrer de la barcella. Sí, abans de l’arribada del turisme, abans de la mecanització de les feines de foravila, els cereals, fonamentalment el blat, era bé preuat. Els sacs s’omplien a barcelles i en el repartiment de les amitges, una grapada tenia el seu valor.En sentit figurat té un significat encara transcendent, el de la igualtat de totes les persones davant les normes i les lleis. (Nota: com tots sabem no sempre es passa la mateixa rasadora per a tothom)

El DCVB mostra:

 RASADORAf. 
|| 1. Bastó cilíndric que serveix per a rasar les mesures (Penedès, Val., Bal.); cast. rasero. Rasadora, lo que serveix pera raurer la mesura del gra, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Paleta de ferro per a separar la pasta de les parets de la pastera i per a tallar els pans abans de coure’ls (Empordà, Garrotxa, Gir., Guilleries); cast. rasera. 
|| 3. Bastonet de fusta que serveix per a allisar l’argila dins el motlle de fer teules (Manacor).
|| 4. Raor, ganivet d’afaitar (or.); cast. navaja barbera. Taia més fi que una rasadora de barber, Ruyra Parada 59.
Loc.
—Passar la rasadora: fer justícia estricta, donar a tots el que els correspon sense tenir preferències (Mall.).
Fon.: rəzəðóɾə (or., bal.); razaóɾa (val.).
Etim.: derivat de rasar.

Imatge de Google/rasero