“Me detectaren una anomalia al cor, així que tot d’una me van ficar a una d’aquestes màquines que fan llum i me digueren que esperàs mitja hora  i me dirien el resultat. Passaren vint,  trenta, quaranta minuts… i només veia gent amb bata blanca passar, tots seriosos. Després encara me digueren si podia repetir la prova, que la màquina s’havia espenyat. Finalment el metge me va cridar i me va dir que no me preocupàs, que només tenia el que en medicina es coneix com un cor excèntric. Ah, li vaig dir, si m’ho hagués demanat abans jo mateix li ho hagués dit.” (Bono, cantant d’U2)