CC01 Coratge i enginy

Intentar la super mini lluita personal contra el canvi climàtic no resultarà cosa fàcil. M’hauré de revestir de coratge, enginy i sobre tot, perseverança com qualsevol Joanet o Aineta de les Rondaies.
L’aventura comença amb un desig, així mateix fort i arrelat, però seguint a Latouche,  al davant hi apareixen tres monstres, tres impressionants Gorgones, aquelles divinitats infernals de la mitologia grega que, com Medusa pareixen disposar de múltiples caps de serp.
No, no resultarà gens fàcil.

La primera a combatre en serà l’anomenada Publicitat que ens fa creure allò que no acaba de ser: que un determinat perfum ens facilitarà les relacions personals, que determinada botiga ofereix qualitat i bon preu o que un determinat producte per portar una etiqueta amb el nom “verde” ja és ecològic… Qüestionar els constant missatges publicitaris podrà ser una primera passa; però després vendrà la segona: no voler caure en la temptació de la rutina del nom conegut. I encara una tercera, aplicar pensaments racionals a les intuïcions.

El segon dels mostres infernals ve determinat per la facilitat en els préstecs de diner fàcil que, a vegades, em porten a estirar de més el llençol. Pressuposant un ingressos que han d’arribar signes una hipoteca i, jas!, ja estàs agafat. Llavors bona part del teu temps l’has de destinar a pagar deutes.
Ara els cotxes es venen a tants euros al mes, de la mateixa manera que abans ho feien els pisos en fase de construcció, i es clar!, així un es pot arriscar a comprar el que no necessita. Però no deixa de ser un engany. Qui ven vol cobrar, i amb quota de finançament!.
Un altre aspecte que es podria situar en aquest pàragraf fa referència al dissortadament conegut “el que és de tots no és de ningú”. Adesiara ens resulta més fàcil no aplicar mirada global i suposar que no ens hem de limitar pel que paga un altre. Com si, per exemple, una fotocopia en una fotocopiadora pública no tingués cost o aquell altre: com que resulta barat en podem gastar molt!.

La tercera de les Gòrgones a vèncer és potser la més difícil perquè passa més desapercebuda i, tal vegada, on manco hi podré incidir, es tracta de l’obsolescència programada. Els cotxes s’ofereixen amb una garantia de cinc/set anys anys, les rentadores de 3/5 anys, altres productes menors, ni en parlen de garantia!. Vol dir que la màquines estan pensades i programades perquè durin un determinat temps, i no més!.
Contaven com a cosa certa que que algú havia inventat la bombilla eterna. Una que durava una eternitat. Aquest algú va oferir el seu invent a determinades fàbriques de bombetes elèctriques i a cap casa li va interessar l’aportació.

Publicitat, crèdit bancari i obsolescència programada…m’hauré d’arremangar i començar a llegir la lletra petita dels productes, abans de comprar.

La frase (d’avui):
La contaminació mata cada any tres vegades més persones que el sida.

Imatge: Medusa de Caravaggio (Viquipèdia)
Idees de S. Latouche (2009). “Petit tractat del decreixement serè”

4 pensaments a “CC01 Coratge i enginy

  1. No estic d’acord en que les coses que es fan ara durin menys que les que es feien un temps, sobretot si parlam d’aparells electrònics. Un televisor, un telèfon, una rentadora… duren molt més ara que no abans, una altra cosa molt diferent és que nosaltres la vulguem canviar abans que acabi la seva vida útil perquè és més avantatjosa. Sí ho comptàssim per hores d’ús veuríem que aquests electrodomèstics sobrepassen de forma exagerada els seus respectius equivalents anteriors.
    Pensau si no quantes rentadorades es feien fa 50 anys i quantes ara, quant de temps fèiem servir el telèfon i quan de temps el fem servir ara, tenint en compte la quantitat de coses que ara s’hi poden fer i llavors no es podia.
    A causa del preu abans s’estimava molt més l’ús d’aquests aparells, un televisor per tenir a la sala se’n duia tota la nòmina d’un mes, ara amb una tercera o quarta part ja tens un televisor molt decent. Quantes vegades pegàvem tocs als televisor de tub perquè desapareguessin aquelles maleïdes retxes o aquella imatge vermellosa?

  2. Al cap i a la fi, des del meu punt de vista es tracta de no tudar en lloc de no comprar.
    S’ha de fer veure a la gent que no compri allò que no ha de menester i que sí compri allò que ha de menester. En aquest aspecte hi ha un factor important que és la publicitat i l’entorn, que sovint t’empenyen a fer el contrari.
    Al cap i als fi és un tema personal i cadascú ha de fer el que vulgui amb els seus doblers, que per això els guanya, però fora bo que hi hagués una mica més de sensibilitat en aquest aspecte.

    • Gràcies pels comentaris i aportacions, totes suggereixen pensaments. Les aportacions tècniques provoquen l’evolució dels productes però això no vol dir que no es fabriquin amb “data de caducitat” (l’obsolescència programada és terme discutit, evident i acceptat).
      Una mica sorprenent és el darrer pàragraf del comentari, pel que te de liberal i de supremacisme humà sobre la Terra. Al meu gust al “cadascú ha de fer el que vulgui” hi falta un afegit “sempre que no perjudiqui als altres o a l’entorn”. .

Respon a Serafí Lliteres Maçanet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.