En Pedro Servera, l’altre dia, en un comentari assenyalà dos mots, brac i verrim que apareixen en el diccionari, el primer com a liquid seminal i el segon com a “engrut de brutor”. Al poc temps contestà en Joan que havia sentit dir verrim amb “b”.
Brac era, és, per a mi, un mot desconegut. Els all·lots , anys enrera, anomenàvem barrim (segurament derivat de barrinar) a l’esmentat líquid; un mot que no surt, però, en el diccionari.
La veritat és que tocam un tema “ocult”. A les famílies, abans, se’n parlava poc. Ni tan sols usant el mot escaient: semen. Gabriel Janer en el seu “Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner”. Indaga sobre el posicionament de la cultura popular en relació al sexe. Hi surten nombroses maneres d’anomenar els genitals masculins i femenins, però no hi he sabut trobar brac, com tampoc a “Vocabularis temàtics” d’Antoni Llull.
El DCVB mostra:
1.BRACm.
|| 1. ant. Fang; cast. barro.
|| 2. Postema, matèria supurada
|| 3. Líquid espès i apegalós.
|| 4. Líquid seminal (Mall., Men.); cast. semen.
SEMENm., neol.
Suc produit pels òrgans masculins de reproducció i destinat a fecundar els ous; cast. semen.
En el diccionari de sinònims d’Albert Jané hi apareixen: esperma, licor seminal, semença, llet.
ESPERMA f.: cast. esperma.
|| 1. Semen, producte de la secreció dels testicles