Les persones afeccionades als mots perduts assolim una determinada i singular satisfacció quan, generalment per atzar, tenim ocasió de “caçar” un nou mot, fins ara desconegut.

Tal és el cas. Després de l’escomesa d’una tarda assolellada i contemplant una vella paret de pedres singulars, a la conversa amb una persona d’edat -encara més gran- sorgí el tema de l’espectacularitat de les pedres i com es devien enginyar abans quan no es disposava de les actuals màquines pesants. “S’enginyaven amb una civera”, assenyalà l’interlocutor.

Mirant el DCVB:

CIVERA(i les var. dial. cevira, civira, xevira, xivira).
|| 1. Instrument de transport, semblant al baiard, que en lloc de postissada sol tenir barres de través, paral·leles i un poc separades una de l’altra (i serveix per traginar pedrenys o altres coses sòlides) o bé una pastereta de posts o una bossa d’aloc, de ridorta o de vímens (i serveix per traginar fems o altra cosa poc compacta); cast. parihuela, angarillas.
|| 2. ant. Graellat del cup.
|| 3. Caixa del carro, o sia, tot el carro fora les rodes (St. Antoni d’Eiv.); cast. caja.
|| 4. Taulell amb dues barres horitzontals paral·leles, que serveix per portar imatges o emblemes religiosos; cast. andas.
|| 5. Civera: llin. existent a Alacant, Alcubles, Almassora, Alzira, Barc., Cast., Dénia, Murvedre, Olot, Val., etc.
Fon.: siβéɾə (Barc., Igualada, Penedès, Tarr.); sivéɾə (Valls, Mall., Men., Eiv.); siβéɾɛ (Ll., Gandesa); siβéɾa (Tortosa); sivéɾa (Morella); siβéɾɔ (Senterada); səβiɾə (Palafrugell, Llofriu); siβíɾə (Gir., Banyoles, Empordà); ʃəβíɾə (Centelles); ʃiβíɾə (Rupit, Plana de Vic).
Intens.:—a) Augm.: civerassa, civerota, civerot.—b) Dim.: civereta, civeretxa, civerel la, civereua, civerona, civeró.
Etim.:el gàl·lic *dwi-beria, ‘instrument de tragí per a dos’ (cf. Vox Rom., i, 95).

Imatge del mateix DCVB