-I aquesta que la saps?, em va demanar. Vaig haver des contestar que no, o bé no la recordava o no l’havia sentida mai. -Collada son aquestes voltes que, una vegada cosit el botó, amarren el cosit a la roba.

Segurament, idò, no serà un mot perdut atesa la relació de les persones llorencines amb la confecció. O potser sí que ho és, ben mirat, els joves no fan collades d’aquest tipus. A vegades, en comptes de cosir els botons, canvien la camisa.

Collada ha resultat un mot ben ric d’accepcions, amb el mot collada s’assignen moltes coses diferents. El DCVB mostra:

1. COLLADA f.
|| 1. ant. Clatellada. Ferien-lo e donaven-li collades, Llull Doctr. puer., c. 8. Vos feu sostenir assots e collades e colps de pedra, Llull Cont. 90, 17. Lo qual donant-li chollades li deya, Curial, iii, 2 Vench un dels dexebles e donà-li una collada, Serra Gèn. 203.
|| 2. Moviment del coll (per enviar-se el menjar, per fer seguir alguna cosa, etc.). «Té, beu-te això d’una collada» (Plana de Vic, Cardona, Solsona).
|| 3. Collader (Puigcerdà, Ripoll, Esterri, Sopeira).
|| 4. Acte de pegar cop amb les canyes dels filats, en la caça de tords a coll, per tal d’embolicar el tord quan passa pel coll (Mall.). «Li vaig donar collada, però es tord me reculà» (Mancor).
|| 5. Conjunt d’oliveres o altres arbres afilerats que fan un coll o freu (Valldemossa).
|| 6. Vent que bufa durant cert temps de la mateíxa banda (Mall.); cast. collada.
Fon.: kuʎáðə (pir-or., or., men.); koʎáða (Esterri, Ribagorça); koʎáðə (Mall.).
Sinòn.:— || 1, clotellada, carxot;— || 3, collader, fustegal.
Etim.: derivat de coll art. 1.

2. COLLADA f.
|| 1. Depressió del terreny entre dues muntanyes veïnes; cast. collado, cañada. Dixem si passaríem per la collada que és sobre’l castell de Muruedre, Jaume I, Cròn. 221. Del vent qu’entrant per la collada de Toses semblava voler escombrar tota la vall, Massó Croq. 137.
|| 2. Separació que es fa ventant a l’era entre el boll i el gra (Pobla de L.).
Fon.: kuʎáðə (or.).
Etim.: derivat de coll art. 2.

3. COLLADA f.
Conjunt de cartes d’un mateix coll; cast. rumfla, rumflada.

4.COLLADAf.
|| 1.Parella de coses unides (Mall.); cast. pareja. Especialment: a) Conjunt de dos botons units amb una cadeneta que serveixen per a lligar un puny de camisa (Mall.); cast. gemelo. Ses dues collades des punys han de dir amb sa botonada, Pons Llar 43.—b) Conjunt de dos solcs d’hort units en els caps i que tenen un sol tap (Muro de Mall.).
|| 2. Colla nombrosa, estol de persones o de bèsties (occ., val., mall.); cast. grupo, rebaño. «Hi érem una collada» (Tremp). «N’hi havia una collada» (Ll.). Y entremitx qualque collada de gent jove, Ignor. 72.
Fon.: koʎáðɛ (Tremp, Ll., Massalcoreig); kɔʎáɛ (Fraga); koʎá (Alacant); koʎáðə (Palma, Manacor, Muro); kuʎáðə (Sóller).
Etim.: derivat de colla, art. 1.

5. COLLADA f.
Producte de la llet bullida amb herbacol i deixada refredar fins que s’aprèn (Calasseit, Morella, Benassal); cast. cuajada.
Fon.: koʎáða (Calasseit); koʎá (Morella, Benassal).
Etim.: del part. pass. de collar ‘coagular’.

6. COLLADA m. i f.
|| 1. Betzol, home curt d’enteniment (Manacor). «No sigues collada». «Aquest és de collada llarga». «Ets un collada».
|| 2. Es collades!: exclamació d’admiració (Manacor).
Fon.: koʎáðə (Mallorca).
Etim.: de colló, amb canvi de sufix per intenció eufèmica.

7.COLLADAf.
Acte de collar o estrènyer una cosa amb una altra; cast. vuelta. Especialment: a) nàut. Volta amb què s’amarra el cap al voltant de la creu de les bites (Mall.); cast. bitadura.
Etim.: derivat del verb collar ‘estrènyer’.

8. COLLADA f. ant.
Nom d’un defecte de les teles. Tot drap qui serà trobat canonat o ab collades, que aytal drap sie trencat… en tants llochs com seran les dites canonades o collades, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 309).

Aportació de Caterina Pons