Mots perduts: xaloc/basca

Més que mot perdut és una curiositat de la parla llorencina. A la calor forta i humida aquí li diem xaloc (Quin xaloc que fa!)
Identificam una determinada situació climatològica amb el nom del vent d’on habitualment acostuma a venir aquest aire calent i humit.

El mot es comparteix amb aquell altra potser més escaient: basca.

El DCVB mostra:

XALOC(i dial. aixaloc). m.
Vent del sud-est; cast. jaloque, siroco, sudeste. 
Loc.

Dur xaloc: tenir vessa, molta peresa (Artà).

 

BASCAf.
|| 1. Congoixa, opressió intensa de l’esperit, molèstia forta; cast. congoja, ansia. 
|| 2. Esmortiment, pèrdua dels sentits
|| 3. a) Mareig, ganes de vomitar .—b) Vòmit
|| 4. a) Calor forta i feixuga, que dificulta la respiració (Tortosa, Maestr., Val., Al., Mall., Men., Eiv.); cast. bochorno.b) pl.Sensació d’ofec produïda per l’excés de calor; sensació anormal de calor en temps que no és calorós (Mall., Men.).
|| 5. pl. Malestar, inquietud (Mall.).

Imatge de Google/bochorno

Un pensament a “Mots perduts: xaloc/basca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.