Més que mot perdut és una curiositat de la parla llorencina. A la calor forta i humida aquí li diem xaloc (Quin xaloc que fa!)
Identificam una determinada situació climatològica amb el nom del vent d’on habitualment acostuma a venir aquest aire calent i humit.
El mot es comparteix amb aquell altra potser més escaient: basca.
El DCVB mostra:
XALOC(i dial. aixaloc). m.
Vent del sud-est; cast. jaloque, siroco, sudeste.
Loc.
—Dur xaloc: tenir vessa, molta peresa (Artà).
BASCAf.
|| 1. Congoixa, opressió intensa de l’esperit, molèstia forta; cast. congoja, ansia.
|| 2. Esmortiment, pèrdua dels sentits
|| 3. a) Mareig, ganes de vomitar .—b) Vòmit
|| 4. a) Calor forta i feixuga, que dificulta la respiració (Tortosa, Maestr., Val., Al., Mall., Men., Eiv.); cast. bochorno.—b) pl.Sensació d’ofec produïda per l’excés de calor; sensació anormal de calor en temps que no és calorós (Mall., Men.).
|| 5. pl. Malestar, inquietud (Mall.).
Imatge de Google/bochorno
Hauríem d’acabar la tasca
i començar ja el joc
que s’acosta el xaloc
i ja és aquí la basca.