“Ja m’ho han enjoncat a mi, cagondell”, era una expressió no fa gaire habitual dels carrers de Sant Llorenç.  Aquesta manera “més graciosa” de queixar-se perquè a algú li havien manat fer una feina que no pretenia ja no se sent tant i ha estat substituïda per expressions de caràcter més general. En el mateix sentit també podríem afegir el mot “encolomar”, a pesar que en aquest cas no tenc tant clar que se n’hagi perdut gaire l’ús, el qual també he sentit per aquí a pesar que el diccionari Alcover Moll el posi només com a mot propi de l’Empordà i n’ignori el significat exacte pel qual el conec:  “passar a una altra persona l’execució, la cura, etc., d’alguna cosa desagradable, difícil, etc.” (Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.). Això me fa pensar que potser sigui un mot de més recent incorporació, per influència del català peninsular. 

ENJONCAR

 Significat:

1. Guarnir de joncs per a reforç, subjecció, adorn, etc.; cast. enjuncar.

2. ant. Enramar; guarnir de brancatges i fullaca per a ornament festós.

3. fig. Embrancar; aficar en un assumpte que sembla difícil, desagradable, etc. (Olot, Empordà, Mall.) ; cast. enzarzar, enfrascar.

4. fig. Sotmetre qualcú a fer o deixar fer allò que li venia tort, valent-se de persuasions o manyes (Empordà, Olot, Vallès, Penedès, Mall., Men., Eiv.); cast. encabestrar.

Grafies documentades:

• “A les onze se feia sa fumada, un quart d’hora per fumar un cigarret d’assegut ( no és estrany com és de sa nostra edat tots érem fumadors) i tornam-hi fins a la una, que era l’hora de dinar, de pa i taleca, i fins a les tres, quan te tornaves enjoncar i fins a les cinc per fer una altra fumada quinze minuts, i tornem-hi torna-hi i fins que es sol era post”. (Joan Roig “Dalmau”, Relats (Capítol IX), 19 de juny del 2013, article de Card.cat)
• ¿Que et penses que jo m’enjonc | en coses que no sé fer? | Que no saps que un garrover, | en no esser bord o borrer, | fa ses garroves p’es tronc?» (cançó pop. Mall.)

Etimologia: derivat de jonc (del llatí iŭncu, mat. sign)

ENCOLOMAR

 Significat:

1. Posar (Empordà). Es diu generalment en sentit despectiu o humorístic.

2. Enganyar amb bones paraules (Empordà); cast. engatusar.

Grafies documentades: “Vet aquí una cosa que, si En Ballesteria la sapigués, de segur que l’encolomaria a la colecció”, Girbal Jaume (Catalana, ix, 21).

Etimologia: De colom, del llatí columbus, mateix significat; segons Joan Coromines «es tracta d’una comparació amb el colom que s’esmuny o es fica en un dels petits forats del colomar», ja que l’ús originari devia ser aquest: El va encolomar en aquella reunió; Es va encolomar en el saló del banquet, en el sentit d”entaforar’ o ‘introduir (especialment allà on no toca)’, i d’aquí degué passar a ‘fer passar una cosa, quan calia o se n’esperava una altra’.