Un dels aspectes més divertits d’aquesta secció és esmentar els insults antics o ja passats de moda que han estat substituïts per d’altres més moderns. Poques menes de paraules tenen més evolució i canvis que aquests (se veu que això d’insultar és tot un art i va per modes segons l’època) i per això són recurrents en aquesta secció.

Avui en deim dos relativament sinònims: encruia i engruna.  

ENCRUIA

A part d’un insult vegem com es pot referir a més coses, com ara objecte d’altres temps o eina.

Significat:

1. Cruia de llum de ganxo (Mall.); cast. candileja

2. Enclusa (Mall.); cast. yunque.

3. fig. Persona vella, inútil o mala de sofrir (Palma). Curiosament al diccionari Alcover-Moll surt com a mot propi només de Palma. Segurament se degué generalitzar posteriorment a tota l’illa  o almanco es va escampar el seu ús a altres localitats.

Grafies documentades: “ Amb un ble a cada cornaló d’encruia”, Alcover Cont. 176

Etimologia: En el cas de l’accepció 1 de cruia, amb el prefix en– pres probablement de encruia art. 2.En la resta de casos prové d’enclusa modificat per influència analògica de cruia.

ENGRUNA

En aquest cas, igual que l’altre, també pot significar més que un insult.

Significat:

1. 1. Trosset molt petit d’una cosa; especialment, els que es desprenen del pa en fer-ne trossos; cast. migaja. 
   2. fig. Porció petitíssima, insignificant; cast. pizca, migaja. 
   3. Greixina, brutícia; cast. mugre.

El sentit despectiu del mot, a pesar que al diccionari no surti pròpiament com un insult, segurament ve de les accepcions 2 (com a “poca cosa”) i 3 (com a “cosa bruta”).

Grafies documentades: “La pobra mare va escurar les engrunes del sac fins a la misèria”, Massó Croq. 82.

Etimologia: derivat postverbal de engrunar.