“Li va envergar una pruna/nespla….” és una frase ben nostrada i és ver que en aquest sentit el verb ENVERGAR encara s’usa, però si ho analitzam bé ha quedat com una expressió de “conte” o de “rondalla” o de “feta contada per algú major”. El jovent d’ara usa més verbs més generals i directes com poden ser pegar, llançar… De fet el propi diccionari Alcover-Moll ja avisa que és un mot “molt dialectal”, la qual cosa potser hagi ajudat que sigui un verb reduït a només segons quins contextos. 

Significat:  (molt dialectal mall. i eiv.) substitueix una multitud de verbs que expressen les idees de ‘llançar, posar, aplicar, aficar, pegar, entimar, menjar’ (amb un ús completament idèntic al del verb envelar en menorquí:

Grafies documentades: “Es trompeter enverga trompetada que aixorda”, Alcover Cont. 87

Etimologia: derivat de verga.