La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.

En aquesta cas, més que la literalitat del refrany, a l’entorn familiar, havia escoltat, de diverses formes el seu significat, sempre referit a animals. Si un ca s’avesa a fer carn… Si una ovella bota la paret….

El Corpus de fraseologia mostra el significat: “Ho diuen per significar que els hàbits inveterats, -arrelats a força de temps- son mal de fer perdre”.

També hi ha una versió desencertada, exagerada i grollera, que a vegades he sentit referida a costums humanes, i m’ha fet calfreds Val més matar un home que posar un mal costum, en una mateixa línia conceptual: “Significa que els mals costums son molt perjudicials i difícils de desarrelar”.

En la recreació m’agradaria fer una distinció entre la instintiva conducta animal i la, gairebé sempere, irracional conducta humana. Es normal que les cabres saltin o que les ovelles, si no disposen de menjar suficient, intentin fer tala.

Nosaltres els humans, a diferència dels animals, manllevant paraules a Stefen Pinker, “estem dotats de capacitat de combinar idees de manera recursiva, de tenir pensament sobre els nostres pensaments”

Però, alhora, som esclaus de les nostres creences i dels nostres costums no sempre dirigits per la raó, i amb bona part ben irracionals.

En certs aspectes ens semblam a les cabres.