Fer de Pere Mateu.

Passa com en altres ocasions, en sentit estricte té una interpretació però l’aplicació i les derives van per un altre cantó.

Segons el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera significa “Obrar o intervenir en una empresa o assumpte presumptuosament, amb pretensions de dirigir, sense estar.-hi capacitat o sense tenir-ne atribucions” o també “Voler comandar i figurar més del que pertoca”.

Des d’aquesta perspectiva segurament tots en coneixem un enfilall de persones a qui els agrada fer de Pere Mateu.

L’autocomplaença i la manca d’esperit crític deu ser una característica d’aquest segle XXI a casa nostra.

Però, altres vegades, en la parla local – i d’aquí la present recreació- s’ha usat el refrany per decantar, bandejar o matar un possible desig d’intervenció i/o opinió vers les coses que van més enllà del propi interès.

En aquest cas “Fer de Pere Mateu” i més concretament “no vulguis fer de Pere Mateu!”es converteix en una mena de retret sinònim de “No t’hi fiquis”, “No és del teu interès”, “Poc t’importa”…

I llavors es converteix en una incitació a la passivitat.

Una passivitat que dissortadament també s’estén al que haurien de ser espais de participació ciutadana en tots aquells aspectes que conformen el domini públic.

Cercar, treballar la participació ciutadana més enllà dels cercles coneguts i simpatitzants s’imposa, ara i aquí, com a repte necessari i inajornable si el que es cerca és això que alguns anomenen “democràcia participativa”.

En definitiva, fer de Pere Mateu en sentit estricte no, de cap de les maneres. Però ficar el nas en temes que són comuns i que conformen el domini públic si, a les totes.