1820 – S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
Capítol 14. AÏLLAMENTS : separació entre malalts i sans (2)
INTRODUCCIÓ
Seguim treballant en els mecanismes que van utilitzar les autoritats mallorquines per enfrontar-se a l’epidèmia de pesta del 1820. Vam veure com el confinament fou la primera decisió que la Junta va aplicar, destacant, tant per la inversió econòmica com humana, el cordó sanitari militar amb que van tancar tota la zona del Llevant.
En l’article de la setmana passada descriguérem el segon element de lluita: l’aïllament, és a dir, la separació que es va dur a terme, dins els pobles infectats, entre les persones sanes i les contagiades; ens vam centrar en Son Servera ,indret on s’inicia l’epidèmia, el punt zero de la plaga més important de la Mallorca del segle XIX.
Avui ho ampliarem fent un petit resum de l’aïllament que s’organitza a Artà. Malgrat comença una mica més tard que a Son Servera cal recalcar que va seguir el mateix patró, encara que amb més mitjans. Acabarem el tema d’avui parlant d’un dels problemes més greus i més difícils de gestionar durant aquells mesos: els enterraments.

Dibuix realitzat per J.Virenque de San Salvador d’Artà anterior a l’epidèmia de Pesta 1820. Sabem que el novembre del mateix any, durant l’expurgament, fou cremat i destruït ja que havia servit de llatzeret-hospital. L’actual santuari va ser construït damunt les ruïnes que veiem al dibuix (foto agafada del CD del llibre M. Massanet et al. divisió territorial del terme d’Artà (1812-1858) publicat pels ajuntaments d’Artà, Capdepera i Son Servera)
1.- Aïllament a Artà : com s’organitza la separació entre les persones malaltes i les sanes?
El 6 de juny, l’ajuntament d’Artà rep una disposició del cap del cordó, D.José Ferrer, on se’ls hi ordena la construcció de campaments i llatzerets-hospitals:
“….he dispuesto que todos los sanos existentes en esa (Villa) salgan a acamparse en paraje que teniendo agua esté ventilado, en donde se construyan barracas con bastante separación, debiendo V.hacer que se repartan los miembros de este ayuntamiento,quedando parte en el pueblo para cuidar de su lazareto y demás i parte en el campamento. El doctor Quetglas que se halla ya fuera de la villa le obligarà V.a que pase inmediatamente al campamento a fin de que enfermando en el alguno lo haga pasar inmediatamente al Lazareto de San Salvador y la familia a que pertenezca a otro punto donde se formarà un segundo campamento de sospechosos…”
6 juliol 1820, Jose Ferrer, S.Alcalde y Ayto de la vila de Arta (Llevant 31.07.1820)
A les autoritats artanenques els hi havia costat molt acceptar que a la vila hi havia la mateixa malaltia que a Son Servera. A un article anterior vam veure com les autoritats d’Artà amagaren i fins i tot falsificaren molta informació a la JSS , però un cop acceptada la realitat , que Artà estava contagiada, posen tot l’aparell municipal i sanitari en marxa per intentar aturar-la i que no s’estengués als no contagiats.
L’ordre de construir campaments i hospitals per separar els sans dels malalts serà el punt de partida perquè l’Ajuntament i la Junta Municipal de Sanitat amb el batle al front convoquin immediatament un seguit de reunions per organitzar tota l’estratègia a seguir.
Artà, a diferència de Son Servera, tenia la sort de ser un ajuntament ben consolidat i amb molta experiència lo que faria possible que pogués reaccionar amb més força però a la vegada amb menys ajuda de les autoritats provincials ja que, aquestes , consideraven el poble d’Artà amb suficients recursos per fer front per si mateixa a les necessitats de subsistència. Aquest serà un dels punts de tensió entre la JSS i les autoritats i metges d’Artà.
Les primera decisió que es pren es la tria i posta en marxa urgent dels llocs on es tenen que construir els primers campaments i hospitals. Es decideixen per Es Recó, Bellpuig, Sa Badeia, i Son Fortesa i ,a la vegada , decideixen que les cases de Bellpuig i el santuari de Son Salvador siguin declarats llatzerets-hospitals pels infectats.
Distribuïts els llocs, es procedeix a designar als responsables no sols de posar en marxa immediatament aquests campaments sinó també de anomenar els encarregats de la gestió de tots els afers relacionats amb l’epidèmia. Aquests gestors seran escollits entre els regidors com també entre persones de caràcter i prestigi.
És interessant el veure la quantitat de personal i tasques que s’encomanen aquells dies: des de el responsable d’ aconseguir queviures per tots els malalts i els seus cuidadors , com l’encarregat de buscar traginers i bèsties per transportar els queviures que entrin a la Vila , ja sigui pel Coll d’Artà ja per mar, des del Port Vell .
Hi ha regidors que tenen la tasca de trobar traginers, tant pel transport de llenya per construir la barraques ; també s’anomenen els encarregats de dirigir les brigades d’homes que han de fer la feina.
Altres responsables que es decideixen aquests primers dies són els encarregats de trobar cuiners pels campaments o cuidadors tant per fer les tasques de traslladar els malalts des del campaments cap als hospitals com per servir el menjar als malalts
També s’escullen els que han de dirigir i gestionar la construcció i manteniment dels nous cementiris , com també el què té l’encàrrec de buscar traginers i fossers per realitzar les tasques de recollida i enterraments dels morts.S’escollirà un responsable de rebre i hospedar el personal que vingui de fora a treballar als campaments o hospitals.
La llista seria interminable, però el què destaca, de manera especial, és aquesta estructura tan ben organitzada què tan ràpidament es posarà en marxa. Recordem que a Son Servera , fins el 23 de juny ,no s’aconseguirà el nou hospitals llatzeret de la de Na Llambies.
Veient que els malalts i morts creixen exponencialment, amb molt poc temps es planificaran i construiran nous campaments i hospitals com els de s’Estelrica, s’Auma Nou, Carrossa etc.
A Son Fortesa hi haurà un dipòsit de provisions per proveir els campaments de Es Recó i S’Estelrica, a la vegada serà el lloc escollit per l’ajuntament per les seves reunions diàries .També els metges ho aprofitarem per les seves reunions.
L’hort dels Olors es convertirà en el centre religiós on hi quedarà el vicari, custodiant el Santíssim i tot lo relacionat amb l’administració dels sagraments
Tots els metges d’Artà immediatament es posen a primera fila per treballar amb els malalts. Eren insuficients per això tingueren que recorre a metges de fora, D.Bartomeu Obrador vingue voluntari des de Felanitx i D.Bartolomé Nadal fou enviat pel Batle de Manacor. Igualment el clero , des de l’inici, es posa al servei de de la Junta per assistir als malalts. Tant el clero parroquial, com els Franciscans i els ermitans es dedicaren durant aquells mesos a treballar amb els apestats.
Resumint, podríem dir que l’organització d’aïllament dels sans envers als malalts fou molt semblant a la de Son Servera, encara que Artà s’inicia més tard,però amb més recursos: la població sana és evacuada cap a fora vila, ja sigui a cases de camp ja als campaments de barraques i la població malalta a Son servera passarà més temps al poble però a la llarga als dos llocs els malalts passaran als hospitals de contagiats. També, als dos pobles, trobem campaments per sospitosos on els metges hi passen cada dia i davant qualsevol símptoma de pesta son traslladats al campaments hospitals de contagiats. Així mateix ambdós pobles hi trobem campaments o zones pels sospitosos i pels convalescents.
- Com estaven organitzats els trasllats i enterraments?
Durant l’epidèmia, sobretot el juny i el juliol, la mort es convertí en el fet més quotidià del dia a dia tant a Son Servera com Artà. Des de bon començament, tan les seves Juntes Municipals sanitàries com els seus ajuntaments quedaren completament desbordats davant la impossibilitat de trobar espais per enterrar i sobretot persones que es volguessin fer-se càrrec del seu trasllat i enterrament. Cada dia eren més els cadàvers que quedaven sense enterrar.
2.1 Traginers i fossers: la tasca més dura
Per dur a terme el trasllat i enterrament dels cadàvers es tinguessin que contractar molts fossers i traginers ja que la tasca era tan perillosa que la majoria quedaven contagiats. Davant la impossibilitat de trobar voluntaris suficients vingueren religiosos a ajudar, però quasi bé tots moriren. A finals de juny, malgrat les reticències de la JSS a donar el consentiment, es tindrà que cedir i recórrer a presidiaris armats, comandats per oficials de l’exèrcit.
- Traginers: la tasca dels traginers era carregar ,traslladar i descarregar els morts a les foses. Per fer els trasllats es servien de carros de parei i ,segons conta la tradició, per posar-los dins els carros utilitzaven uns ganxos de ferro, amb un mànec llarg, per preservar-se de ser contagiats, els enganxaven per la roba des de dalt del carro. És exactament el mateix sistema que narra Daniel Defoe en el seu relat novel·lat “Diario del año de la peste” publicat el 1722, sobre la pesta de Londres de l’any 1665. També llegim el mateix sistema de transportar els cadàvers a la novel.la de H.Coupon ”la gran plaga” situada a la Marsella del 1720 durant la pesta.
- Els fossers, tenen una doble missió per una part tenen que fer els clots, cada cop més profunds, on han de ser enterrats els cadàvers i a la vegada ajudar als traginers a descarregar-los dins les fosses. Tenen l’ordre de cobrir-los primer amb una capa molt gruixuda de calç i la resta emplenar-la amb terra.
2.2 On els duien a enterrar?
a. Cementiris “oficials
A Son Servera, com a la resta de pobles, abans de l’epidèmia i durant els primers dies els enterraments es feien a l’Església o a al seu entorn, dins el “lloc sagrat” . Una de les primers mesures sanitàries que pren la JSS ,finals de maig, és prohibir els enterraments dins zona urbana. Molt poc temps després s’aplicarà a tota l’illa.
Son Servera i Artà davant tanta mortalitat tenen que buscar ràpidament alternatives, nous espais on poder donar-li’ls sepultura.
El primer cementiri o fossar que s’habilita a Son Servera va ser al peu del “Puig de sa Font” (al final del carrer de “ses Creus” una mica més a dalt de l’escola actual ).Molt prest es tenen que obrir noves fosses, una estarà al “Clot d’en Mavet” , just a la gravera que trobem entre la carretera de Sant Llorenç i el camí del cementiri. Un altra , ja més a prop del campament-hospital de “Na Llambies” serà a la síquia de “Son Corp”.
A Artà ,a partir de l’ordre del 6 de juny feta pel cap del cordó , comencen a triar i construir cementiris fora de la població: A Bellpuig, prop del llatzeret, se’n construïren tres. També se’n construiran un a “Es Recó, un altre a “Na Verra” i també un a “Na Pati”.
b. Enterraments pels fora viles.
Però, malgrat la construcció de tants fossars la mortalitat es tan alta i els braços per enterrar i traginar tant limitats que molta gent de fora-vila enterrarà els seus morts prop d’on viu.
Aquí teniu part d’una llista, publicada a la revista Llevant per A.Ferrer, on hi costen els noms i els llocs on foren enterrats molts d’artanencs ( Llevant el 30/11/1920)
http://ibdigital.uib.es/greenstone
Baterrats dins Sos Monjos
[…]
Tres atlots d’en Francesc Calvo un de 13 anys i un altre de 8 i el darrer de 3 anys, sepultats tots dins un clot de figuera.
[…]
c. Enterraments clandestins:
Un problema afegit, i que expandirà encara més el contagi, eren els enterraments clandestins . Hi va haver bastants casos de gent que visquent a foravila i algú dels seus emalaltia i moria no avisaven a les autoritats. Perquè sabien que un contagiat suposava que tots els que convivien amb ell serien enviats a un campament de sospitosos i, amb moltes probabilitats, que també acabessin infectats i traslladats a l’hospital de contagiats … cap a una mort quasi bé segura.
Hi ha una anècdota, recollida per A.Ferrer al seu llibre “Llegendes de les Balears” on l’artanenca Madò Bárbara Santandreu Figuerola de 60 anys , allà per l’any 1927, li contava el següent fet:
Per consultar:
– Revista Llevant d’Artà 1920 . Durant aquest any i amb motiu del centenari de la Pesta, el mestre Andreu Ferrer publicà unes cròniques quinzenals sobre la Pesta bubònica del 1820.
– Totes les revistes estan digitalitzades per la “Biblioteca de les illes Balears” http://ibdigital.uib.es/greenstone/library
– Llegendes de les Balears; Andreu Ferrer Ginard, Josep Massot i Muntaner. Institut Menorquí d’estudis,2009
– Llegendes de les Balears es el recull de narracions populars que A.Ferrer havia arreplegat entre el 1903 i el 1927 a diversos indrets de Mallorca i Menorca i per diverses circumstàncies restar fora de l’abast del públic. JosepMassot el va poder recuperar i editar sota el títol de Llegendes de les Balears. Té diverses narracions dedicades a la la pesta del 1820
– P.Servera Nebot, La peste bubónica de Son Servera .Imprenta Bujosa Artá.1931