1820 – S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 14. AÏLLAMENTS : separació entre malalts i sans  (2)

INTRODUCCIÓ

Seguim treballant en els mecanismes que van utilitzar les autoritats mallorquines per enfrontar-se a l’epidèmia de pesta del 1820. Vam veure com el confinament fou la primera decisió  que la Junta va aplicar, destacant, tant per la inversió econòmica com humana, el cordó sanitari militar  amb que van tancar tota la zona del Llevant.

 En l’article de  la setmana passada descriguérem el segon element de lluita: l’aïllament, és a dir, la separació que es va dur a terme, dins els pobles infectats,  entre les persones sanes i les contagiades; ens vam centrar en  Son Servera ,indret  on s’inicia l’epidèmia, el punt zero de la plaga més important de la Mallorca del segle XIX.

Avui ho ampliarem fent un petit resum de l’aïllament  que s’organitza a Artà. Malgrat comença una mica més tard que a Son Servera cal recalcar que va seguir el mateix patró, encara que amb més mitjans. Acabarem  el tema d’avui  parlant d’un dels problemes més greus i més difícils de gestionar durant aquells mesos: els enterraments.

 1.- Aïllament a Artà : com s’organitza la separació entre  les persones malaltes i les  sanes?

El 6 de juny, l’ajuntament d’Artà rep una disposició del cap del cordó, D.José Ferrer,  on se’ls  hi ordena la construcció de campaments i llatzerets-hospitals: 

“….he dispuesto que todos los sanos existentes en esa (Villa) salgan  a acamparse en paraje que teniendo agua esté ventilado, en donde se construyan barracas con bastante separación, debiendo V.hacer que se repartan los miembros de este ayuntamiento,quedando parte en el pueblo para cuidar de su lazareto y demás i parte en el campamento. El doctor Quetglas que se halla ya fuera de la villa le obligarà V.a que pase inmediatamente al campamento a fin de que enfermando en el alguno lo  haga pasar inmediatamente al Lazareto de San Salvador y la familia a que pertenezca a otro punto donde se formarà un segundo campamento de sospechosos…” 

6 juliol 1820, Jose Ferrer, S.Alcalde y Ayto de la vila de Arta (Llevant 31.07.1820) 

A les autoritats artanenques els hi  havia costat molt acceptar que a  la vila  hi havia la mateixa malaltia que a Son Servera. A un article anterior vam veure  com les autoritats d’Artà amagaren  i fins i tot falsificaren molta informació a la JSS , però un cop acceptada la realitat , que  Artà estava contagiada, posen  tot l’aparell municipal i sanitari   en marxa per intentar aturar-la i que no s’estengués als no contagiats.

L’ordre de construir campaments i hospitals per separar els sans dels malalts serà el punt de partida perquè  l’Ajuntament i  la Junta Municipal de Sanitat amb el batle al front  convoquin  immediatament un seguit de reunions per organitzar tota  l’estratègia  a seguir.

Artà, a diferència de Son Servera, tenia la sort de ser  un ajuntament  ben consolidat i amb molta experiència lo que faria possible que pogués reaccionar amb més força  però a la vegada amb menys ajuda de les autoritats provincials ja que, aquestes , consideraven el poble d’Artà  amb suficients recursos  per fer front per si mateixa a les necessitats de subsistència. Aquest serà un dels punts  de tensió entre la JSS i les autoritats i metges d’Artà.

Les primera decisió que es pren es la tria i posta en marxa  urgent dels llocs on es tenen que construir els  primers  campaments i hospitals. Es decideixen per  Es Recó, Bellpuig, Sa Badeia, i Son Fortesa i ,a la vegada , decideixen que les cases de Bellpuig i el santuari de Son Salvador  siguin declarats llatzerets-hospitals pels infectats.

Distribuïts els llocs, es procedeix a designar als responsables no sols de posar en marxa immediatament aquests campaments sinó també de anomenar els encarregats  de  la gestió  de tots els afers relacionats amb l’epidèmia. Aquests gestors seran escollits entre els regidors  com també entre persones de caràcter i prestigi.

És interessant el  veure la quantitat de personal i tasques que s’encomanen aquells dies: des de el responsable  d’ aconseguir queviures per tots els malalts i els seus cuidadors , com l’encarregat de buscar traginers i bèsties per transportar els queviures que entrin a la Vila ,  ja sigui pel Coll d’Artà  ja per mar, des del Port Vell .

Hi ha  regidors que tenen la tasca de trobar traginers, tant pel transport de  llenya per construir la barraques ; també s’anomenen els encarregats de dirigir les brigades d’homes que han de fer la feina.

Altres responsables  que es decideixen aquests primers dies són els encarregats de trobar cuiners pels campaments o cuidadors tant per fer les tasques de traslladar els malalts des del campaments cap als hospitals com per  servir el menjar als malalts

També s’escullen els que han de dirigir i gestionar la construcció i manteniment dels nous cementiris , com també  el què té l’encàrrec de buscar traginers i fossers  per realitzar les tasques de recollida i enterraments dels morts.S’escollirà  un responsable de rebre i hospedar el personal que vingui de fora a treballar  als campaments o hospitals.

La llista seria interminable, però el què destaca, de manera especial,  és aquesta estructura tan ben organitzada què tan  ràpidament es posarà en marxa. Recordem que a Son Servera , fins el 23 de juny ,no s’aconseguirà el nou hospitals llatzeret de la de Na Llambies.

Veient que els malalts i morts creixen exponencialment, amb molt poc temps es planificaran i  construiran nous campaments i hospitals com els de s’Estelrica, s’Auma Nou, Carrossa etc.

A Son Fortesa hi haurà un dipòsit de provisions per proveir  els campaments de Es Recó i S’Estelrica, a la vegada serà el lloc escollit  per l’ajuntament per les seves reunions diàries .També els metges ho aprofitarem per les seves reunions.

L’hort dels Olors es convertirà en el centre religiós on hi quedarà el vicari, custodiant el Santíssim i tot lo relacionat amb l’administració dels sagraments 

Tots els metges d’Artà immediatament  es posen  a primera fila per treballar amb els malalts. Eren insuficients per això tingueren que recorre a metges de fora,  D.Bartomeu Obrador vingue voluntari des de Felanitx i D.Bartolomé Nadal fou enviat pel Batle de Manacor. Igualment el clero , des de l’inici, es posa al servei de de la Junta per assistir als malalts. Tant el clero parroquial, com els Franciscans i   els ermitans es  dedicaren durant aquells mesos a treballar amb els apestats. 

Resumint, podríem dir que l’organització d’aïllament dels sans envers als malalts fou molt  semblant a la de Son Servera, encara que Artà s’inicia més tard,però amb més recursos: la població sana és  evacuada  cap a fora vila, ja sigui a cases de camp ja  als campaments de barraques i la població malalta a Son servera passarà més temps al poble però a la llarga als dos llocs els malalts  passaran  als  hospitals de contagiats. També, als dos pobles, trobem campaments per sospitosos  on els metges hi passen cada dia i  davant qualsevol símptoma  de pesta son traslladats al campaments hospitals de contagiats.  Així mateix ambdós pobles hi trobem  campaments o zones  pels sospitosos i pels convalescents.

2. Com estaven organitzats  els trasllats i enterraments?

Durant l’epidèmia, sobretot el juny i el juliol, la mort es convertí en el fet més quotidià  del  dia a  dia tant a Son Servera com  Artà. Des de bon començament, tan les seves  Juntes Municipals sanitàries com els seus ajuntaments quedaren completament desbordats davant la impossibilitat de trobar espais per  enterrar  i sobretot persones que es volguessin fer-se  càrrec del seu trasllat i enterrament. Cada dia eren més  els cadàvers que quedaven sense enterrar. 

2.1 Traginers i  fossers: la tasca més dura

Per dur a terme el   trasllat i enterrament dels cadàvers es tinguessin que contractar molts fossers i traginers  ja que la tasca era tan perillosa que la majoria quedaven contagiats. Davant la impossibilitat de trobar voluntaris suficients vingueren religiosos a ajudar, però quasi bé tots moriren. A finals de juny, malgrat les reticències de la JSS a donar el consentiment, es tindrà que cedir  i recórrer a presidiaris armats,  comandats per oficials de l’exèrcit. 

• Traginers: la tasca dels traginers era carregar ,traslladar i descarregar els morts a les foses. Per fer els trasllats es servien  de carros de parei  i ,segons conta la tradició, per posar-los dins els carros utilitzaven uns ganxos de ferro, amb un mànec llarg,  per preservar-se de ser contagiats, els enganxaven per la roba des de dalt del carro. És exactament el mateix sistema que narra Daniel Defoe en el seu relat novel·lat  “Diario del  año de la peste” publicat el 1722, sobre la pesta de Londres de l’any 1665. També llegim  el mateix sistema  de transportar els cadàvers a  la novel.la de H.Coupon ”la gran plaga” situada a la Marsella  del  1720  durant la pesta. 

 

• Els fossers,  tenen una doble  missió per una part tenen que  fer  els clots, cada cop  més profunds, on han de ser enterrats els cadàvers  i a la vegada ajudar als traginers a descarregar-los  dins les fosses. Tenen  l’ordre de cobrir-los  primer amb una capa molt gruixuda de calç i la resta emplenar-la  amb   terra.

2.2 On els duien a enterrar?

a. Cementiris “oficials

 

 

A Son Servera, com a la resta de pobles, abans de l’epidèmia i durant els primers dies els enterraments es feien  a l’Església o  a al seu entorn, dins el “lloc sagrat” . Una de les primers mesures sanitàries que pren la JSS ,finals de maig, és prohibir els enterraments dins zona urbana. Molt poc temps després s’aplicarà a tota l’illa. 

Son Servera i Artà davant tanta  mortalitat tenen que  buscar ràpidament  alternatives, nous espais on poder donar-li’ls  sepultura.

El primer cementiri o fossar que s’habilita a Son Servera va ser  al peu  del “Puig de sa Font” (al final del carrer de “ses Creus” una mica més a dalt de l’escola actual ).Molt prest es  tenen que obrir noves fosses, una estarà  al “Clot d’en Mavet” , just a la gravera que trobem entre la carretera de Sant Llorenç i el camí del cementiri. Un altra , ja més a prop del  campament-hospital de “Na Llambies” serà a la síquia de “Son Corp”.

A Artà ,a partir de l’ordre del 6 de juny feta pel cap del cordó ,  comencen a triar i construir cementiris fora de la població: A Bellpuig, prop del llatzeret, se’n construïren tres. També se’n construiran un   a “Es Recó, un altre  a “Na Verra”  i també un a  “Na Pati”.

b. Enterraments pels fora viles. 

 

 

Però, malgrat la construcció de tants fossars la mortalitat es tan alta i els braços per enterrar i traginar tant limitats que molta gent de fora-vila  enterrarà els seus morts prop d’on viu.

Aquí teniu part d’una llista, publicada a la revista Llevant  per A.Ferrer, on hi costen els noms  i els llocs on foren enterrats molts d’artanencs ( Llevant  el 30/11/1920) 

http://ibdigital.uib.es/greenstone

Baterrats dins Sos Monjos 

[…]

Tres atlots d’en Francesc Calvo un de 13 anys i un altre de 8 i el darrer de 3 anys, sepultats tots dins un clot de figuera.

[…]

c. Enterraments clandestins: 

Un problema afegit, i que expandirà encara més el contagi, eren els enterraments clandestins . Hi va haver bastants casos de  gent que visquent a  foravila   i algú dels seus emalaltia i moria  no avisaven a les autoritats.  Perquè sabien que un contagiat suposava que tots els que convivien amb ell serien enviats a un campament de sospitosos i, amb moltes probabilitats, que també acabessin   infectats  i traslladats a  l’hospital de contagiats … cap a una mort quasi bé segura.

Hi ha una anècdota, recollida per A.Ferrer  al seu llibre “Llegendes de les Balears” on l’artanenca  Madò Bárbara Santandreu Figuerola de 60 anys , allà per l’any 1927, li contava el següent fet:

Per consultar: 

– Revista Llevant  d’Artà 1920 . Durant aquest any  i amb motiu del centenari de la Pesta, el mestre Andreu Ferrer  publicà    unes cròniques quinzenals sobre la Pesta bubònica del 1820.  

– Totes les revistes estan digitalitzades per  la “Biblioteca de les illes Balears” http://ibdigital.uib.es/greenstone/library

– Llegendes de les Balears; Andreu Ferrer Ginard, Josep Massot i Muntaner. Institut Menorquí d’estudis,2009

– Llegendes de les Balears es el recull de narracions populars que A.Ferrer havia arreplegat entre el 1903 i el 1927  a diversos indrets de Mallorca i Menorca i per diverses circumstàncies restar fora de l’abast del públic. JosepMassot el va poder recuperar i editar sota el títol de Llegendes de les Balears. Té diverses narracions dedicades a la la pesta del 1820

– P.Servera Nebot, La peste bubónica de Son Servera .Imprenta Bujosa Artá.1931