Mots perduts: oremus

Una de les satisfaccions d’aquesta secció (i juraria que el meu company Guillem Pont també ho comparteix) és la col·laboració de la gent. En pocs dies, he rebut propostes tant d’en Jaume Galmés com d’en Pep Lluís Soler, la qual cosa m’omple de goig.

Començarem (per ser el que primer m’ho va enviar) amb la proposta del director de l’escola Mestre Guillem, Galmés, el bo d’en Pep Lluís Soler (que sé que és molt aficionat al tema, perquè de damunt la bastida mentre feia de guixaire de jovenet en deia amb el seu company Damià Montoro i fins i tot les apuntaven). En aquesta ocasió em proposa l’expressió “perdre l’oremus”, la qual si bé la nostra generació encara diu, no així els més joves. 

Significat: 

Perdre l’oremus: desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que s’ha de dir o fer; cast. perder el tino.

Grafies documentades: “Es comediant quedà tan entabanat davant aital temptació que es cap li prengué volada i perdé s’oremus ben igual que es dies aquells que en acabar es jornal sa gent esclafeix en rabioses mamballetes”(Rondalla de cotó i estels, Antoni Gomila Nadal)

Etimologia: pres del llatí orēmus, paraula inicial de moltes de les oracions de la missa

Curiositat: En el sentit de “Fer oremus” a Mallorca i Menorca  també pot voler dir “fer molt poca claror un llum, tenir tendència a apagar-se”. També a Menorca és graciosa la versió local que tenen de “perdre l’oremus” com a “perdre s’aleluia”.

(Fonts: diccionari Alcover-Moll)

 

Un pensament a “Mots perduts: oremus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.