Demà, 21 de desembre, data del solstici d’hivern, al cel es produirà la conjunció de dos planetes: Júpiter i Saturn.
A darrera hora de l’horabaixa, si els niguls ho permeten, veurem un espectacle celeste que només passa cada vint anys, la quasi superposició de dos planetes: Júpiter i Saturn. La conjunció d’enguany té un caràcter extraordinari ja que l’aproximació dels dos planetes serà especialment significativa, fins al punt que semblen un sol cos celeste, i no s’ha produït des del 16 de juliol de 1623.
Alguns astrònoms defensen que aquesta conjunció, que també es va produir 7 anys abans del naixement de Crist, podria ser considerada com l’estrella de Betlem.
Popularment s’ha considerat aquesta conjunció com a precursora de temps de malalties. Jaume d’Agramont, metge i escriptor lleidetà del segle XIV va viure una epidèmia que provocà gran mortaldat, la pesta negra que assolà Europa. Deixà escrit un text, Regiment de preservació e epidímia e pestilència e mortaldats, on explica la malaltia des de diferents perspectives. Una d’elles, i per a Agramont una de les més importants, és l’astrològica:
” Altra rahó per què pot venir la pestilència de qui parlam en aquest capítol és conjuncció de planetes ho esguardament d’aquelles. E per amor d’açà diu Albert en lo libre 35 de proprietat dels elaments que can Saturn e Júpiter fan conjuncció en eI meseix signe e en eI meseix grau ve mortaldat e despoblament e buydament de regnes. E és molt gran maraveylla que aytal conjunció age a fer aytal influència car certa cosa és que Júpiter ha contràries qualitats a Saturn, …”
Esperam i desitjam que Jaume d’Agramont no tingui raó i que aquesta conjunció planetària sigui l’inici de la recuperació de la pandèmia que sofrim.
La imatge que il·lustra aquest escrit és de https://blocs.mesvilaweb.cat
Cap a on hem de mirar?
Cap a l’oest. No té pèrdua i encara es poden veure.