A casa en dèiem “xícara”. Era paraula ben viva a casa dels padrins. S’utilitzava per a coses ben específiques, entre altres,: per disposar-hi el llevat i per a la xocolata, Per extensió també s’anomenaven xicres a diversos tipus de tassa o recipients de terrissa. Ara en diem tassa grossa per a la xocolata i tassa petita per al cafè.

Algunes cases encara mantenen la tradició del xocolata, amb ensaïmada -ben estufada-, el dissabte de Nadal, just després -o abans- de matines.

El DCVB mostra:

XICRA f.
Tassa estreta, més alta que ampla, que serveix principalment per a prendre xocolata; cast. jícara. Se’ns ha servit lo xocolate ab lo demés per sucar a la xicra, Baró de Maldà (a. 1808) (Gaz. de Vich, 12 nov. 1925). Me l’abocava a la xicra, Ruyra Pinya, ii, 56.
Loc.
—Podria tancar el pa sota una xicra: es diu d’una persona o gent molt pobra (Penedès).
Fon.: ʃíkɾə (or., men.); ʃíkəɾə (mall., eiv.).
Var. form.: quíquera (val.).
Etim.: del cast. jícara, que ve de l’antic mexicà.