Mots perduts: xicra

A casa en dèiem “xícara”. Era paraula ben viva a casa dels padrins. S’utilitzava per a coses ben específiques, entre altres,: per disposar-hi el llevat i per a la xocolata, Per extensió també s’anomenaven xicres a diversos tipus de tassa o recipients de terrissa. Ara en diem tassa grossa per a la xocolata i tassa petita per al cafè.

Algunes cases encara mantenen la tradició del xocolata, amb ensaïmada -ben estufada-, el dissabte de Nadal, just després -o abans- de matines.

El DCVB mostra:

XICRA f.
Tassa estreta, més alta que ampla, que serveix principalment per a prendre xocolata; cast. jícara. Se’ns ha servit lo xocolate ab lo demés per sucar a la xicra, Baró de Maldà (a. 1808) (Gaz. de Vich, 12 nov. 1925). Me l’abocava a la xicra, Ruyra Pinya, ii, 56.
Loc.

Podria tancar el pa sota una xicra: es diu d’una persona o gent molt pobra (Penedès).
Fon.: 
ʃíkɾə (or., men.); ʃíkəɾə (mall., eiv.).
Var. form.: 
quíquera (val.).
Etim.: 
del cast. jícara, que ve de l’antic mexicà.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.