L’Actual batle de Manacor , Miquel Oliver (Més-Esquerra), va crear una autèntica revolució l’any 2019, amb les seves declaracions de l’opció d’impulsar un referèndum a Porto Cristo, que era una assignatura pendent després de la creació de la Junta de Districte en 2007, per la qual es va aconseguir major autonomia, i que havia quedat en el tinter. Per altra banda, Joan Gomila afirmava que Porto Cristo reunia les premisses bàsiques: ser un municipi de més de 6.000 habitants i estar a més de cinc quilòmetres del ‘poble mare’. A més, era factible ja que després d’una separació, el municipi d’origen no pot quedar amb menys habitants.
Si pegam un guait a la història podem veure que Porto Cristo, no seria el primer poble que reclamàs la seva independència de Manacor. L’any 1892, Sant Llorenç des Cardassar, va aconseguir la independència definitiva del municipi manacorí i aquest mateix any, va estendre la seva jurisdicció fins a Son Carrió, a l’interior, Cala Millor, sa Coma i s’Illot a la zona costanera. Una independència per la qual varen lluitar més de 70 anys.
A gener de 2021, la realitat de Porto Cristo, és que segueix sense el referèndum i, sense poder decidir el seu futur, i a més, segons els veïns i veïnes queden molts de problemes pendents.
D’aquests problemes i altres temes parlam amb la regidora a l’oposició de l’Ajuntament de Manacor, Antònia Llodrà Brunet, cap de llista del partit AIPC.
Antònia, primer de tot perdona per la innocentada de la revista digital del Manacor Comarcal, sobre el referèndum per a la independència de Porto Cristo…
Perdonada, només faltaria. Va ser bona, ja que hi va haver gent que no va caure que era el dia dels innocents i ens cridava tota il·lusionada.
Està clar que era una innocentada, però creus que arribarà el dia que la gent decidirà si Porto Cristo vol ser independent o no?
Jo pens que arribarà aquest dia, i esper que no sigui tan llunyà com n’hi ha que pensen. Ara mateix, el Batle podria decidir que fos ràpid. Ell ho va dir tant el dia de la seva investidura, com al Pregó de les Festes del Carme del 2019. A més, MÉS/ERC ho duia al seu programa electoral.
Què em pots dir de teva companya, la nova regidora de Porto Cristo?
Na Júlia Acosta, és la nova regidora d’AIPC dins l’ajuntament. Ella ha entrat desprès que en Joan Gomila deixés l’acta de regidor. Júlia fa molts d’anys que està dins el teixit associatiu de Porto Cristo i forma part del partit quasi des del seus inicis. Tenim una mateixa finalitat i aquesta és Porto Cristo.
Quins són els problemes que més preocupen als ciutadans d’Es Port?
Avui per avui, el problema és el que preocupa més a tots, és la Covid, la salut dels propis, l’economia,… si hi haurà feina aquests proper estiu,… Llavors, pel que fa al poble, seguretat, enllumenat i fems son les preocupacions de tots. Si t’he de ser sincera, a Porto Cristo ara mateix estem en una situació que agrada a poca gent. Porto Cristo és un poble on ens coneixem quasi tots, és vera que hi ha molta gent nouvinguda, però molta té infants i ja saps que per l’escola tots ens arribam a conèixer. Estem acostumats a tenir un tracte proper, i ara no hi és amb el delegat. Encara que ell vengui a l’oficina els dies que li toca, la gent no el troba per enmig i aquesta és una de les queixes que té la gent, estan acostumats a que teníem les portes obertes 24h al dia i ara és horari d’oficina de dilluns a divendres de 8h a 14h. A noltros la gent, pel carrer, encara ens passa les incidències perquè avisem.
Com són les relacions que teniu des de Porto Cristo amb l’ajuntament?
Les relacions canvien depenent del grup municipal i de regidores o regidors. Amb uns, els tracte és quasi diari i constant, i amb altres és inexistent. Curiosament amb el que manco tracta tenim és amb el que més fluït hauria de ser.
A dia d’avui, hi ha moltes queixes a les instal·lacions del camp municipal de «ses Comes» de Porto Cristo, degut al deficient estat de les pistes de pàdel, a la gespa, la il·luminació i sobre el reg. Ha reclamat el teu partit a l’ajuntament que doni solucions al problema?
Estem molt damunt el tema del camp de «ses Comes». Per una part, les obres de les pistes de pàdel, estan en marxa. Pel que fa al camp, confiam que aquest any, si que es aconsegueixi dur endavant l’obra. Al 2019, hi havia els doblers pressupostats i es va decidir al darrer moment fer una inversió a unes altres instal·lacions esportives de Manacor. Durant el 2020, no s’ha fet, i ara ens han dit que es farà amb una subvenció que es treurà del Consell o Govern. Així esperam que sigui, i per això estarem al damunt.
L’actual situació econòmica ocasionada per la Covid-19, ha afectat a les persones, comerços i industries. Com està la situació actualment a Porto Cristo?
Realment, la situació és preocupant. Porto Cristo viu del turisme. Aquest 2020, molts de negocis ja no han obert i alguns, ho han fet només dos o tres mesos. D’aquesta manera, cap negoci pot aguantar. Els petits empresaris han fet esforços sobrehumans. Tots esperem poder veure les persianes pujades de tots els negocis la propera temporada. Els empresaris del sector serveis, bars i restaurants,també han patit molt per totes les mesures – encara que no les discutiré – que s’han imposat al sector.
Sembla que la gent de Porto Cristo ha estat molt responsable, ja que la zona costanera va quedar exclosa del confinament de Manacor. Com heu veus?
Bé, jo crec que no podem dir que la gent de tota l’illa no ha estat responsable en general,el que passa és que sempre hi ha gent que no fa el que li demanen. A Porto Cristo, el que va passar durant el confinament de Manacor, va ser que els casos eren molt concrets i els rastrejadors les tenien molt localitzats, per això, encara que el nombre fossin alts, no ens varen confinar. El fet de que molta gent està en ERTE o amb la persiana del seu negoci baixa, pens que fa que la gent a la zona costanera sigui un poc més…, no sé si dir prudent, però si pensar molt en les conseqüències d’una propera temporada. De totes maneres,aquest virus és tan ràpid que tots hem d’extremar les mesures.
Antònia fa anys vaig tenir l’oportunitat de llegir els estatuts de la Junta de Districte vostre i no pot tenir un CIF, i tenir capacitat de pagar factures al marge de l’ajuntament. Què li passa a l’actual regidor de la zona costanera que a una entrevista al Manacor Comarcal, entra amb aquest tema?
La Junta Municipal de Districte, és un òrgan consultiu de l’Ajuntament i és cert que no està dotada d’un pressupost propi. Els estatuts de la Junta estan en revisió a l’Ajuntament des de fa un temps i encara no en tenim notícies d’ells. La veritat és que he llegit l’entrevista del regidor de la zona costanera, i no entraré a valorar que li passa amb aquest tema. M’estim més reservar-me l’opinió. Ell és regidor de l’Ajuntament i està dins l’equip de govern. Si troba que ha de proposar canvis, que ho faci.
Resideixo des de fa 50 anys a una zona costanera i som de l’opinió que totes les zones costaneres de Mallorca haurien de tenir una junta de districte,formada per regidors i representants elegits pel poble i empadronats a la zona costanera. Tu què en penses?
Això és el que defensem sempre. La gent que coneix el seu poble és la que hi viu. La de s’Illot, Cala Murada o Porto Cristo coneixen com està el seu nucli. No és el mateix viure-hi que anar de visita. Sempre hem dit que la gent de la Junta hauria de ser gent de Porto Cristo, perquè és la que coneix més les mancances, siguin del partit que siguin, però del poble.
Creus que l’actual delegat sap realment l’estat actual i les necessitats de Porto Cristo?
No. Ell sap les coses que li arriben a l’oficina i les que els seus companys d’equip de govern li poden fer arribar, però no trepitja els carrers del poble, ni es troba en la gent per enmig, molta gent del poble ni tan sols sap qui és. Segurament sap més com estan les coses a Manacor que és allà on viu, que a un nucli que ell no resideix.
Moltes gràcies Antònia, si vols afegir res més…
Només vull aprofitar ara que estem a començament d’any, per desitjar el millor per tothom, que aquest 2021 vengui carregat de salut i il·lusió i que puguem girar pàgina a tot el que hem passat… i continuar fent vida. I esperar que enguany sigui el començament del camí que tan desitjam els (porteños) i portenyes cap al referèndum de la independència.