Combat de gloses santantonier

Els nostres glosadors locals, Ivan Antich i Andreu Matamalas, s’han animat a fer un combat de gloses en aquest Sant Antoni tan peculiar. Llegiu-lo bé que dona per molt! I això només és un petit aperitiu; a les set de l’horabaixa, l’hora en què solíem anar a la rectoria, l’Argument es publicarà puntualment a Card.cat. Ja ho sabeu idò: tots els santantoniers a les set teniu una cita amb Card.cat!

 

Ivan:

No haurem cremat tió,
just avui que tant se presta
però perquè hi hagi festa
feim un combat, glosador?

Per seguir amb sa cerimònia
ens picam es glosadors
i vorem mem quin des dos
amb acabar es més dimoni

Andreu:
És segur que seràs tu
perquè jo som bon al·lot
et deixaré dins es llot
i no podràs dir ni mu.

Hauràs de glosar en silenci
i guardar sa quarantena.
Jo et puc donar glosa en vena
un vaccí que és tot essència.

Ivan:
Te penses ser oportú,
vols ser bo i ets un pardal;
tens raó no diré mu
que no som un animal.

Quarantena guardaria
tateix no puc fer altres coses,
lo que jo confinaria
amic són ses teves gloses.

Andreu:
Amb ses gloses jo som lliure
i així puc anar per tot.
Amic meu amb un sol mot
jo te puc matar s’escriure.

A tu te veig confinat
acompanyat pel Dimoni
fent que el vostre crit ressoni
dins la mediocritat.

Ivan:
Escrius bé, però tens tara,
es bravejar a tu te creix
però si ens véssim cara a cara
no em diries lo mateix.

Enguany són coses estranyes:
han confinat Sant Antoni.
Jo el passaré amb el dimoni
però ets tu qui té banyes.

Andreu:
Ses banyes les faig servir
per donar-te matadura.
Banyes fetes de cultura
que tu desitges tenir.

I sé bé lo que desitges,
jo n’estic ben informat
perquè així m’ho ha contat
‘quella que deixes a mitges.

Ivan:
Ara veig que no hi ha treves:
no atures, das matadura
però amb banyes de cultura
cadascú ha de fer ses seves

A mitges mai he deixat
res, has entès malament.
Si escoltes així a sa gent
ves que has de fer amb es glosat.

Andreu:
Es meu glosar és sincer
i en tenc un bon testimoni.
Som casat amb el dimoni
per tal de fer-ho molt bé.

Tu saps que has perdut es cant
si és que un dia el vas tenir.
Ben marejat tens al sant
Antoni bon llorencí.

Ivan:
Es teu cant no me convenç,
no’m  ‘graden els teus camins
però és costum a Sant Llorenç
adoptar manacorins.

Un adoptat per fer gesta
I l’altre que da condena;
te puc dir de forma honesta
que t’hem adoptat per pena

Andreu:
Visca sa pena que faig
i que visca Sant Llorenç.
El camí ha estat intens
i ple de gloses a raig.

Sant Antoni que és molt noble
t’hauria de guardar sa ment
perquè entenguis que me sent
Sant Llorenç com es meu poble.

Ivan:
He gaudit amb tu segur
però d’acabar és hora.
Tant de bo tots es de fora
ho sentissin tant com tu.
Sempre tens mot oportú
I a nes poble li fas bé
però ara desitjaré
per tancar sa cerimònia
que l’any que ve Sant Antoni
es pugui fer a nes carrer.

Andreu:
Que visca per sempre més
sa glosa que mos empara,
que pugui ser cara a cara
i no a damunt papers.
Que la vida sigui excés
d’abraçades i cançons.
Les besades a milions
per augmentar el patrimoni
i que visca Sant Antoni
per poder fer foguerons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.