Els nostres glosadors locals, Ivan Antich i Andreu Matamalas, s’han animat a fer un combat de gloses en aquest Sant Antoni tan peculiar. Llegiu-lo bé que dona per molt! I això només és un petit aperitiu; a les set de l’horabaixa, l’hora en què solíem anar a la rectoria, l’Argument es publicarà puntualment a Card.cat. Ja ho sabeu idò: tots els santantoniers a les set teniu una cita amb Card.cat!
Ivan:
No haurem cremat tió,
just avui que tant se presta
però perquè hi hagi festa
feim un combat, glosador?
Per seguir amb sa cerimònia
ens picam es glosadors
i vorem mem quin des dos
amb acabar es més dimoni
Andreu:
És segur que seràs tu
perquè jo som bon al·lot
et deixaré dins es llot
i no podràs dir ni mu.
Hauràs de glosar en silenci
i guardar sa quarantena.
Jo et puc donar glosa en vena
un vaccí que és tot essència.
Ivan:
Te penses ser oportú,
vols ser bo i ets un pardal;
tens raó no diré mu
que no som un animal.
Quarantena guardaria
tateix no puc fer altres coses,
lo que jo confinaria
amic són ses teves gloses.
Andreu:
Amb ses gloses jo som lliure
i així puc anar per tot.
Amic meu amb un sol mot
jo te puc matar s’escriure.
A tu te veig confinat
acompanyat pel Dimoni
fent que el vostre crit ressoni
dins la mediocritat.
Ivan:
Escrius bé, però tens tara,
es bravejar a tu te creix
però si ens véssim cara a cara
no em diries lo mateix.
Enguany són coses estranyes:
han confinat Sant Antoni.
Jo el passaré amb el dimoni
però ets tu qui té banyes.
Andreu:
Ses banyes les faig servir
per donar-te matadura.
Banyes fetes de cultura
que tu desitges tenir.
I sé bé lo que desitges,
jo n’estic ben informat
perquè així m’ho ha contat
‘quella que deixes a mitges.
Ivan:
Ara veig que no hi ha treves:
no atures, das matadura
però amb banyes de cultura
cadascú ha de fer ses seves
A mitges mai he deixat
res, has entès malament.
Si escoltes així a sa gent
ves que has de fer amb es glosat.
Andreu:
Es meu glosar és sincer
i en tenc un bon testimoni.
Som casat amb el dimoni
per tal de fer-ho molt bé.
Tu saps que has perdut es cant
si és que un dia el vas tenir.
Ben marejat tens al sant
Antoni bon llorencí.
Ivan:
Es teu cant no me convenç,
no’m ‘graden els teus camins
però és costum a Sant Llorenç
adoptar manacorins.
Un adoptat per fer gesta
I l’altre que da condena;
te puc dir de forma honesta
que t’hem adoptat per pena
Andreu:
Visca sa pena que faig
i que visca Sant Llorenç.
El camí ha estat intens
i ple de gloses a raig.
Sant Antoni que és molt noble
t’hauria de guardar sa ment
perquè entenguis que me sent
Sant Llorenç com es meu poble.
Ivan:
He gaudit amb tu segur
però d’acabar és hora.
Tant de bo tots es de fora
ho sentissin tant com tu.
Sempre tens mot oportú
I a nes poble li fas bé
però ara desitjaré
per tancar sa cerimònia
que l’any que ve Sant Antoni
es pugui fer a nes carrer.
Andreu:
Que visca per sempre més
sa glosa que mos empara,
que pugui ser cara a cara
i no a damunt papers.
Que la vida sigui excés
d’abraçades i cançons.
Les besades a milions
per augmentar el patrimoni
i que visca Sant Antoni
per poder fer foguerons.