Un Sant Antoni ben trist, cal reconèixer-ho. La pandèmia pot amb tot, fins i tot amb el nostre sant més venerat. Per això des de Card.cat hem volgut saber el parer d’en Toni Botó, president del Sobreposat, com a principal organitzador de la festa i saber com ha duit tot aquest trull.
1. Siguem sincers… vaja festes de Sant Antoni lamentables, no?
Si ho agafam com a sinònim de tristes, crec que ho poden arribar a ser al 100% però de noltros mateixos depèn que no sigui així. Si ho entenem com unes festes lamentables de mal fetes, desorganitzades o improvisades en absolut.
Jo crec que podríem dir inoblidables i diferents. Tothom, amb el pas del temps, per sort o per desgràcia, se’n recordarà d’elles.
2. A pesar de la difícil situació, vos esperàveu això o fèieu comptes fer almanco alguna coseta?
La veritat és que, com tothom, ens aferràvem a l’esperança de poder fer alguna coseta. Amb el pas del temps i a les reunions que teníem totes les obreries (Manacor, Artà, Capdepera, Sa Pobla…) vèiem que cada vegada la cosa s’estrenyia més i que s’arribava a un punt on era inviable organitzar res.
En principi, sempre anant amb la normativa del moment i demanant la màxima col·laboració al poble per tal de complir les normes, s’havia pensat a fer una comitiva del màxim de persones possibles i anar a les cases que ens ho demanassin a ballar, estàvem disposats a fer-ho matí i capvespre dels dos dies si hagués fet falta, però tampoc va ser possible.
3. I arribada la data, amb les dades de la pandèmia a la mà, creieu que es podria haver organitzat qualque acte, per petit que fos, o ja està bé així i millor no posar en risc la salut?
Totes les obreries de Sant Antoni que ens veim cada any acordàrem per unanimitat no celebrar cap acte que implicàs una aglomeració de gent. S’ha de tenir en compte que enguany dia 16 és dissabte, t’imagines si a Manacor i a Artà no fan res i noltros decidim anar a voltar per les cases? Possiblement hagués vengut molta gent externa per tal de poder fer festa i la cosa hauria pogut ser delicada. Per això a una reunió amb l’Ajuntament els comunicàrem aquesta decisió nostra, però que si ells volien organitzar algun acte que sempre organitzava el Sobreposat no hi havia cap problema ja que ells tenen una cobertura legal molt més grossa que la que pugui tenir el Sobreposat. Des del Sobreposat creim,tot i no desitjar-ho, que la millor opció és la que enguany ens toca viure.
4. L’Ajuntament va decidir anul·lar els actes de Sant Antoni bastant abans que vosaltres, la qual cosa va provocar algunes crítiques i desconcert. Què en trobau?
Com entendreu han estat mesos de reunions, vídeoconferències, estar atents a les dades i a les notícies, proposar idees i haver-les d’oblidar perquè la situació i la normativa canviava… Dins tot aquest trull sempre hem estat en contacte directe amb en Sergi, regidor de festes de l’Ajuntament, i sempre amb total predisposició i entesa tant per la seva part com per la nostra per organitzar el millor possible allò que ens permetés fer la normativa arribat el moment. La sorpresa fou quan el batle publica un decret de batlia el mateix matí que havíem quedat per fer el comunicat conjunt entre el regidor, el Sobreposat i el rector. Sincerament, crec que no va agafar a ningú per sorpresa, però sí que és vera que ens hagués agradat fer un comunicat conjunt, tal com havíem acordat les tres parts, i mostrar una imatge d’unitat i coordinació al poble. Què hi farem? Supòs que el batle degué tenir les seves raons per no poder esperar 10 horetes.
5. He sentit a dir que a a Manacor els dimonis visitaven l’escola. És cert? Ho haguéssiu fet també vosaltres?
Fa vint-i-un anys que faig feina de mestre a Manacor i mai els dimonis han anat a les escoles. Sempre han sortit a les 14:30 de Cal Baciner. El que es sol fer és que cada escola té una colla de dimonis i dia 16 fan ball al pati. A Manacor l’Ajuntament fa una aposta, cada any, molt forta per aquesta festa dins l’àmbit escolar: tallers de gloses, representacions teatrals, carotes de cartolina dels dimonis i el sant… enguany la representació teatral no es podia fer com cada any ja que s’havien de respectar els famosos grups bimbolla i per això les representacions teatrals s’han fet a les escoles, d’aquí ve que els dimonis hagin anat a visitar les escoles. Respecte a tot això, el Sobreposat fa una sèrie d’anys que feim una aposta ferma per arribar als escolars i contribuïm en una part important del pressupost que tenim a pagar tallers de gloses a l’escola, a subvencionar representacions teatrals, a fomentar el concurs del cartell, a motivar i empènyer aes nins a cantar amb la ximbomba…
Respecte si haguéssim anat a l’escola un altre dia que no fos dia 16 o 17 ja et dic que no. Als estatuts del Sobreposat queda molt clar que els dimonis i el Sant només poden sortir aquesta dos dies, a excepció (i sempre amb el vist i plau del rector) que per inclemències meteorològiques la celebració de la festa es vegi ajornada.
6. Sense la pandèmia teníeu preparada alguna sorpresa per enguany?
La veritat és que segurament si hagués estat un any normal alguna cosa hi hagués hagut. Tampoc és que tenguem molt de marge de posar més actes perquè en els darrers anys hi ha com a mínim un acte cada dia durant una setmana. La nostra idea és mantenir i reforçar allò que veim que agrada i té resposta i millorar allò que poguem veure que va més fluix.
7. Creieu que l’any que ve ja es podrà celebrar Sant Antoni? Sou optimistes?
ESPEREM!!!! DÉU ENS EN GUARD D’AQUESTA!!!!!
8. I ara que enguany feim una pausa, encara que sigui forçada, com valoraries l’evolució de la festa al poble aquests darrers anys? Creieu què li falta de res?
Cada any ens sentiu dir el mateix: només podem estar agraïts al poble ja que és ell qui ha fet evolucionar i créixer la festa. El poble és el responsable final que la festa sigui avui en dia com és, el Sobreposat només s’ha encarregat de posar un poquet d’ordre totes les ganes, sentiments i actes que agraden a la gent. Realment l’evolució ha estat exponencial, de fa uns deu anys a ara. Creim que una festa ha de saber mantenir el bessó propi (devoció, cultura, tradicions…) però també ha de saber evolucionar. El temps diu si les coses estan bé o els falta res, però una cosa s’ha de tenir clara: és feina de tots mantenir allò que tenim i afegir allò que pugui faltar.
9. Si us voleu acomiadar amb unes paraules d’ànims per als santantoniers…
Enguany és un any diferent, malgrat això vos animam que, sempre dins la normativa establerta, celebreu així com pogueu Sant Antoni. Feis torrades o fogueronets, cantau cançons, tocau ximbombes, penjau la bandera a ca vostra… Als qui tengueu fill/es néts/es ensenyau-los cançons, ballau amb ells/es per tal de mantenir la flama viva i així l’any que ve fer una festa de pinyol vermell.
Estau ben segurs que l’any que vé tornarem a dir allò que sempre ens sentiu a dir:
SI EL POBLE VOL FESTA… FESTA TENDRÀ!!!
Molts d’anys als Tonis, Tonines i a tothom.
VISCA SANT ANTONI!!!!!!!