No totes les paraules disposen d’una mateixa atracció. Particularment m’agraden les paraules amb “x” i també les que disposen de certa aura de localisme.
La que es presenta avui no és perduda, encara s’usa, però…és tan nostra! (Ni el normatiu la recull)
La descripció del DCVB parla sola:
BALDRUMER, -ERA adj.
Groller, poc remirat (Mall.); cast. grosero.
Fon.: bəɫdɾumé (Manacor, Felanitx, Santanyí).
Imatge de Google/desorden
Entre la gent més jove sí que diria que ja és perduda.