Mots perduts: follar

Per aquí ho deiem així, el diccionari remet a “afollar” que, a nivell de pronúncia, resulta ben semblant.
Es clar que si vas a la plaça i parles de follar, la gran majoria entendrà el que abans s’anomenava boixar -segons l’Alcover-Moll “Conèixer carnalment (Mall.)”-. (També potser algú recordi el conegut llibre de Bel Olit “Follem?”). Però…la proposta, el mot perdut és una accepció diferent.

Aspecte que mostra el diferent significat dels mots segons les èpoques.
Abans, quan no hi havia els actuals protocols de salut laboral, no era gen difícil coneixer, per exemple, algun fuster amb la ma follada.

El DCVB mostra, de forma parcial i destacant l’accepció local del mot perdut: :

1. FOLLARv. tr.
Trepitjar el raïm per fer-ne vi (Empordà); cast. pisar. 
Etim.: 
del llatí *fullare, ‘trepitjar’, probablement format damunt fullo ‘piló’ (cf. ZRPh, xxvi, 131).

2. FOLLAR v. tr.:
V.afollarart. 1.

 

1. AFOLLARv. tr.
|| 1. Malmetre una cosa, inutilitzant-la de tot o en part; cast. estropear.
|| 2. Ferir una persona o animal inutilitzant-li algun membre; cast. estropear, lisiar«En un puntapeu, t’afolle» (Sueca). «Si t’esverg bleda, t’afollaré» (Santanyí). «Es meu germà és caigut dins es batzerar i s’és afollat» o «s’ha afollada una mà» (Inca).
|| 5. agric. a) Afollar un arbre: tallar-li massa branques (Mancor).—b) Afollar fruita: collir-la abans de madurar (Selva, Caimari i altres pobles de la Muntanya de Mall.).—c) Caure la flor sense haver fruitat (Martí G. Dicc.).
    Etim.: del llatí fŭllare, ‘trepitjar’ (significat que es conserva en l’expressió follar raïm)

 

Imatge de Google

2 pensaments a “Mots perduts: follar

  1. Coneixeu la paraula esneular? La meva padrina la feia servir molt sovimt quan la flor queia abans de fruitar.No l’he trobada enlloc. Gràcies.

    • Sembla que podria venir de neular. Segons el DCVB:
      NEULAR v. tr.
      Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d’altres accidents atmosfèrics; cast. añublar, agostar. Set espigues… primes, estèrils, neulades, Corella Obres 58. Se li pudrí el rahim, se li va neulâ el blat, Caseponce Faules 112. Oliva neulada: la que es panseix i cau de l’arbre abans d’hora (Súria). Taronja neulada: la que no arriba a madurar (Pineda). Figues neulades: figues assecades abans d’acabar de madurar (Eiv.). Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar (Sta. Col. de Q.). «Les faveres no granaran perquè s’ha neulat la flor» (Pla d’Urgell). a) ant., aplicat també a la sal: Los saliners donen fort leja sal, molt terrosa, hoc e a vegades neulada que amarga, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 84).—b) fig. aplicat a les persones: Neulat: raquític, amb aspecte de mala salut (Empordà, Garrotxa, Vic). A tu no te’n só volgut | perque n’ets massa neulada, Milà Rom. 376.
      Fon.: nəwlá (or.); newlá (occ.).
      Etim.: derivat de neula, || || 1 i 2.

Respon a Alícia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.