Un vencill és una corda de fibra vegetal (càrritx tupat), enrevoltillada de dos caps. Te una mida d’uns dos metres , es feia a cada casa de pagès i servia per fermar les garbes des de que les feien fins que les duien a s’era a batre-les. La mida la prenien posant un peu damunt el començament de sa corda i midaven fins al costat de la cintura, això era la meitat de llargària; i si era petit que es feia?…idò alçava un poc es costat. Es dóna el cas curiós de que no feien el dos caps separats per després enrevoltilla’ls, sinó que es feia la corda al mateix ritme en que es feien el caps.

No te nus la corda ni al principi ni al final, sinó que nuaven les fibres d’un cap damunt ses de l’altre cap; això era un avantatge a l’hora de fermar garbes ja que el nusos finals sempre molesten. A final de temporada de batre solien anar un dia a la mar i es banyaven personal, bísties i vencills… i a esperar l’any següent!.

Serveix aquesta descripció per fer-ne un?. Idò no. El vencill es una corda d’alta capacitat tècnica i teòrica que s’aprèn de la intel·ligència col·lectiva. Si saps fer un vencill saps fer una corda per amarrar grans vaixells; el vencill es la mare de tots les cordes!.