Batles democràtics (V)

MIQUEL VAQUER MELIS
Maig de 1991 – Maig de 1995

Com ja es va explicar a l’article dedicat a Bartomeu Brunet, el juny de 1970 Tomàs Rosselló, que havia estat batle de Sant Llorenç des del setembre de 1953, va presentar la dimissió i el governador d’aleshores, Víctor Hellín, nomenà Miquel Vaquer per substituir-lo, quan comptava amb 47 anys d’edat. Com era habitual en aquells anys i gràcies a la seva fidelitat al governador, el març de 1974 va esser nomenat diputat de la Diputació Provincial.

Els seus primers nou anys com a batle, a les acaballes del franquisme, varen esser més o manco tranquils i coincidiren amb l’expansió del turisme, sobretot a sa Coma. Així, el 1970 s’aprovà el sanejament de Cala Millor, s’inaugurà l’actual edifici de l’Ajuntament (1971), s’aprovà el servei de recollida de fems (1971), es normalitzà el nom del poble: Sant Llorenç des Cardassar, que abans s’anomenava oficialment San Lorenzo de Descardazar (1974) i s’inauguraren els primers establiments hotelers de sa Coma, els apartaments Hausmann (1978).

En aquells anys també va néixer el Club Card (novembre de 1971) impulsat per un grup d’al·lots que reclamaven un protagonisme social que fins aleshores els joves mai no havien tengut. Al principi, l’Ajuntament els va fer costat i els va acollir dins el propi edifici, a la segona planta, però quan varen encetar camins més progressistes i autònoms del que estaven acostumats –sobretot a través de la revista Flor de Card–, va esser inevitable l’enfrontament i es va produir la ruptura. Anys més tard, fou precisament en el si del Club Card on es gestionaria el Grup Independent de Sant Llorenç, que es presentaria a les primeres eleccions municipals de 1979, i que resultaria una peça fonamental per evitar que Vaquer formalitzàs una candidatura única, on ell hauria estat el capdavanter i tots els altres partits hi estarien representats.

A les eleccions posteriors de 1983 i 1987 es va presentar baix les sigles d’Alianza Popular, però amb només dos regidors a cada una va haver d’estar a l’oposició; a les següents, en canvi, aquesta vegada sota la capa d’Unió dels Independents de Mallorca (UIM) va aconseguir la batlia, gràcies al suport que li donaren PSOE, CDS i el Grup Independent de Son Carrió. Fou aquella una corporació estranya, ja que a l’equip de govern hi havia partits de dretes i d’esquerres, talment com a l’oposició, on hi quedaren PP, UM i PSM. Aquesta circumstància es degué, probablement, a què pesaren més les incompatibilitats o afinitats personals que les polítiques.

Durant els seus darrers quatre anys com a batle va començar la canalització de les aigües (1991), es comprà ca s’Escaleta i se celebrà el centenari de l’autonomia municipal (1992), s’inaugurà la plaça dels Morers i s’acceptà la donació de ca n’Apol·lònia (1993), s’inaugurà la plaça dels Donants de Sang, s’aprovaren les Normes Subsidiàries i es comprà un solar per ampliar la plaça Nova (1994); finalment, el 1995, s’inagurà el Punt Verd –que aleshores estava a la plaça del Pou Vell–, la remodelació de la placeta Jaume Santandreu i la piscina municipal.

Miquel Vaquer, que posteriorment va repetir de regidor amb el Partit Popular (1995), va deixar la vida municipal amb un balanç de 25 anys dins l’Ajuntament de Sant Llorenç, nou dels quals com a batle. Després d’una llarga malaltia degenerativa, va morir el 22 el gener de 2002, als 69 anys d’edat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.