En aquesta ocasió més que d’un mot perdut no sé si parlar d’un mot peculiar ja que per sort més o manco encara el sent a dir bastant. La paraula que presentam avui ha sofrit el que els lingüistes diuen una “metonímia” o un traspàs de sentit perquè ens entenguem. En el nostre poble (i en aquest cas sí que podem xerrar de paraula quasi exclusiva de Sant Llorenç, ja que ni manacorins ni serverins ni cap altre poble veí la diu que jo sàpiga) el significat de “motlo” com a recipient on es pot fer una coca ha passat a designar la coca dolça en si.
Aquest fenomen lingüístic tan peculiar (que cal conservar) ni tan sols surt recollit al diccionari Alcover-Moll, no sabem si perquè és un mot que es va crear posteriorment al diccionari o si és tan exclusiu que ni s’ha recollit. Però si vos interessa el tema en Joan Llull sí que ho va fer en un interessant article en aquesta mateix revista ja fa uns anys, en el qual introdueix altres paraules d’ús peculiar llorencí (enllaç a l’article).
No sé si la imatge és gaire encertada. El motlle no és coca de Nadal ni bamba.
És ver. Miam si en trob un altre.
canviat