Mots perduts: Eixumorar

Una de les idees que corren per la xarxa és aquesta de “Per  Sant Jordi comparteix llengua i paraules”. Es tractava, idò, de trobar una paraula brava.
Trescant per les notes del mòbil he trobat aquesta que vaig anotar fa temps.

De banda el seu significat, mostra la singuraritat del llarg comentari a l’apartat de l’etimologia. Una paraula amb dos significats antitètics

El DCVB mostra:

EIXUMORAR(amb la variant eixamorar). v.
|| 1. refl. Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se; cast. rezumar (Empordà, Penedès, Tortosa, Maestr.). «La terra s’eixamora». «Botifarres eixamorades». «El formatge s’ha eixamorat»
|| 2. tr. Introduir-se a poc a poc un líquid pels foradets d’un cos sec, deixant-lo humit; cast. recalar, infiltrar (Un Mall. Dicc.). La matinal rosada que eixamora el pinotell, Salvà Retorn 52.
|| 3. tr.Començar a eixugar; llevar part de la humitat; mig eixugar (Mallorca, Menorca). «No he esquitada sa roba i la deixaré eixumorar». Bé han fet en dexar-les que les axumoràs es sol, Ignor. 34. Encara eixamoraven los puigs ses cabelleres | que destrenà el Diluvi dant-los la mar per vel, Atlàntida i. a) fig. La humor taciturna de la seva mare… un home llest procuraria eixamorar-la i eixorivir-la amb un bell articuleig, Ruyra Pinya ii, 187.
|| 4. tr. Humitejar parcialment; mig remullar (Mallorca); cast. salpicar. La tirà en mitx de sa gent, pegà demunt es cap d’una dona, s’esclatà tota, n’axumorà una partida, y foren com a picades d’aranya, Alcover Rond. i, 149.
Fon.: 
əʃəmuɾá (or.); əʃumoɾá (Mall.); əʃumuɾá (Men.); aјʃamoɾá (Maestr., Tortosa).
Etim.: 
del llatí exhūmŏrare, ‘llevar la humitat’. Es curiós d’observar el doble significat, aparentment contradictori, que ha pres el verb eixumorar: per a uns mallorquins, significa ‘començar a eixugar’; per a altres, ‘començar a mullar’. La duplicitat s’explica perquè una cosa que ha començat a eixugar-se és mig mullada, car encara no ha perdut tota la humitat; i així, la roba eixumorada és la roba estesa que ja està mig eixuta, i per al qui la palpa per veure si s’ha eixugada resulta encara mig mullada; així no és estrany que sentint dir «aquesta roba està eixumorada», el qui la sent encara humida interpreti que vol dir «aquesta roba està mig mullada» i doni al verb eixumorar el sentit de ‘mullar parcialment, començar a mullar’. Un cas anàleg, però invers, ens l’ofereix l’antic català mig viu, amb què es designava la persona que havia perdut els sentits i que avui en dia es diu mig mort: naturalment, el qui és mig mort, només és mig viu, i per això trobem dues expressions aparentment antitètiques i al mateix temps sinònimes, mentres que en el cas de eixumorar trobem una mateixa paraula aplicada a dos significats que semblen també antitètics.

Aportació: Isabel Quetglas
Imatge de Google

3 pensaments a “Mots perduts: Eixumorar

  1. No l’havia ensumada mai????
    Ah Guillem,tú que cercaves tret del habitant de Sant llorenç que ens diferenciassin,en tenc un ben clar: mai fan cap comentari a aquesta revista digital???? Apunteu.

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.