Mots perduts: mès/mesa

“Saps que hi va de mès…” era una d’aquestes frases curioses que de petit sentia a dir als més grans quan parlaven d’algú arrogant o que simplement tenia més que la resta (l’enveja sempre ha estat present en totes les èpoques).

Ara el mot, a pesar que de tant en tant encara ho puguis sentir a dir a la gent més gran, ha estat substituït majoritàriament per paraules més generals (o directament castellanismes) com “xulo, cregut, estirat..”. Com sempre us en deix la fitxa informativa: 

Significat: adj. Satisfet i resolt (Mall.); cast. rozagante, decidido. 

Grafies documentades:  «Se n’anava tot mès a veure s’al·lota». No hu volgueu sebre s’al·lota si hi va mesa, Alcover Cont. 82.

Etimologia: del llatí mĭssu, part. pass. de mĭttĕre, ‘posar’.

(Fonts: diccionari Alcover-Moll)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.