Mots perduts: mel i sucre

Paraula guapa on les hagi, potser no sigui encara un mot perdut, però de cada cop se sent dir menys entre els infants (no sé si per la seva competitivitat, ja que ara ningú vol ser ja de “mel i sucre”, o si és perquè ha estat substituït pel terme més generalista de “no val”). Aquí el recuperam i el reivindicam: 

“Nin que juga a un joc, però que no és penalitzat segons les normes, sovint perquè és més petit”. Aquesta seria la definició pròpia que posaria a auqest mot. I dic “pròpia” perquè no he trobat l’expressió al diccionari (ni tan sols a l’Alcover-Moll), la qual cosa em fa pensar que potser no sigui un mot tan antic com ens pensam.  En un altre context també podria referir-se a “una persona molt delicada, que no pot fer segons què o no no gosa fer-ho”.

Si algú é més aportacions, ja sap on són els comentaris…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.